Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de K.R. Popper»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de K.R. Popper|Idioma=Español}} L'enunciat «la probabilitat de treure onze amb dos daus (perfectes) é...».) |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
Abans de res enunciat probabilístic numèric sorgeix sempre la qüestió: «Com hem d'interpretar un enunciat d'aquest tipus i -en particular- l'afirmació numèrica que fa?» | Abans de res enunciat probabilístic numèric sorgeix sempre la qüestió: «Com hem d'interpretar un enunciat d'aquest tipus i -en particular- l'afirmació numèrica que fa?» | ||
| − | {{Ref|Ref=K.R. Popper, '' | + | {{Ref|Ref=K.R. Popper, ''Lógica de la investigación científica'', Tecnos, Madrid 1977, p. 138.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:15, 31 ago 2015
L'enunciat «la probabilitat de treure onze amb dos daus (perfectes) és 1/18» seria un exemple d'enunciat probabilístic numèric. Quant als no numèrics, poden ser de diversos tipus. «És molt probable que obtinguem una barreja homogènia barrejant aigua i alcohol» constitueix un exemple d'un tipus d'enunciats que, degudament interpretats, podrien transformar-se potser en probabilístics numèrics com, «la probabilitat d'obtenir... està molt prop de 1».[...]
Abans de res enunciat probabilístic numèric sorgeix sempre la qüestió: «Com hem d'interpretar un enunciat d'aquest tipus i -en particular- l'afirmació numèrica que fa?»
| K.R. Popper, Lógica de la investigación científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 138. |
Original en castellà
El enunciado «la probabilidad de sacar once con dos dados (perfectos) es 1/18» sería un ejemplo de enunciado probabilístico numérico. En cuanto a los no numéricos, pueden ser de diversos tipos. «Es muy probable que obtengamos una mezcla homogénea mezclando agua y alcohol» constituye un ejemplo de un tipo de enunciados que, debidamente interpretados, podrían transformarse quizá en probabilísticos numéricos como, «la probabilidad de obtener... está muy cerca de 1».[...]
Ante todo enunciado probabilístico numérico surge siempre la cuestión: «¿Cómo hemos de interpretar un enunciado de este tipo y –en particular– la afirmación numérica que hace?»