Recurs:Cita Kant: deixar lloc a la fe

Ni tan sols puc, doncs, acceptar a Déu, la llibertat i la immortalitat en suport del necessari ús pràctic de la meva raó sense llevar, alhora, a la raó especulativa la seva pretensió de coneixements exagerats. Doncs aquesta última ha de servir-se, per arribar a tals coneixements, d'uns principis que no abasten realment més que els objectes d'experiència possible. Per això, quan malgrat tot, els hi aplica a alguna cosa que no pot ser objecte d'experiència, de fet converteixen aquest alguna cosa en fenomen, i fan així impossible tota extensió pràctica de la raó pura. Vaig tenir, doncs, que suprimir el saber per deixar lloc a la fe.

Cf. I. Kant, Crítica de la razón pura, Prólogo B XXX (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 27).

---

Original en castellà

Ni siquiera puedo, pues, aceptar a Dios, la libertad y la inmortalidad en apoyo del necesario uso práctico de mi razón sin quitar, a la vez, a la razón especulativa su pretensión de conocimientos exagerados. Pues esta última tiene que servirse, para llegar a tales conocimientos, de unos principios que no abarcan realmente más que los objetos de experiencia posible. Por ello, cuando a pesar de todo, se los aplica a algo que no puede ser objeto de experiencia, de hecho convierten ese algo en fenómeno, y hacen así imposible toda extensión práctica de la razón pura. Tuve, pues, que suprimir el saber para dejar sitio a la fe.