Diferència entre revisions de la pàgina «Cita V. Camps 2»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita V. Camps 2|Idioma=Español}} Els principis i les finalitats absolutes no estan al servei de l'home que v...».) |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Els principis i les finalitats absolutes no estan al servei de l'home que viu supeditat a un temps, a un lloc i a unes circumstàncies, on res pot tenir validesa ''a priori''. L'ètica no parla per a l'home que hauria de ser, sinó per a l'home que és i davant el qual s'obre un ventall de possibilitats. | Els principis i les finalitats absolutes no estan al servei de l'home que viu supeditat a un temps, a un lloc i a unes circumstàncies, on res pot tenir validesa ''a priori''. L'ètica no parla per a l'home que hauria de ser, sinó per a l'home que és i davant el qual s'obre un ventall de possibilitats. | ||
| − | {{Ref|Ref=V. Camps, ''La | + | {{Ref|Ref=V. Camps, ''La imaginación ética'', Seix Barral 1983, p. 215.|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:48, 31 ago 2015
Els principis i les finalitats absolutes no estan al servei de l'home que viu supeditat a un temps, a un lloc i a unes circumstàncies, on res pot tenir validesa a priori. L'ètica no parla per a l'home que hauria de ser, sinó per a l'home que és i davant el qual s'obre un ventall de possibilitats.
| V. Camps, La imaginación ética, Seix Barral 1983, p. 215. |
Original en castellà
Los principios y los fines absolutos no están al servicio del hombre que vive supeditado a un tiempo, a un lugar y a unas circunstancias, donde nada puede tener validez a priori. La ética no habla para el hombre que debería ser, sino para el hombre que es y ante el que se abre un abanico de posibilidades.