Diferència entre revisions de la pàgina «Husserl: la consciència és consciència de»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl: la consciència és consciència de|Idioma=Español}} La intencionalitat és el que caracteritza la ''...».) |
|||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl: la consciència és consciència de|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Husserl: la consciència és consciència de|Idioma=Español}} | ||
La intencionalitat és el que caracteritza la ''consciència ''en el seu ple sentit [...] Entenem per intencionalitat la peculiaritat de les vivències de «ser consciència ''de ''alguna cosa». Abans de res ens va sortir a la trobada aquesta meravellosa peculiaritat, a la qual retrotraen tots els enigmes de la teoria de la raó i de la metafísica, en el ''cogito ''explícit: una percepció és percepció d'alguna cosa, diguem d'una cosa; un jutjar és un jutjar d'una relació objectiva; una valoració, d'una relació de valor; un desig, d'un objecte desitjat, etc. L'obrar es refereix a l'obra, el fer al fet, l'estimar a l'estimat, el regocijarse al regocijante, etc. En tot ''cogito ''actual, una «mirada» que irradia del jo pur es dirigeix al «objecte» que és el respectiu correlat de la consciència, a la cosa, la relació objectiva, etc., i duu a terme una molt diversa consciència ''de'' ell. | La intencionalitat és el que caracteritza la ''consciència ''en el seu ple sentit [...] Entenem per intencionalitat la peculiaritat de les vivències de «ser consciència ''de ''alguna cosa». Abans de res ens va sortir a la trobada aquesta meravellosa peculiaritat, a la qual retrotraen tots els enigmes de la teoria de la raó i de la metafísica, en el ''cogito ''explícit: una percepció és percepció d'alguna cosa, diguem d'una cosa; un jutjar és un jutjar d'una relació objectiva; una valoració, d'una relació de valor; un desig, d'un objecte desitjat, etc. L'obrar es refereix a l'obra, el fer al fet, l'estimar a l'estimat, el regocijarse al regocijante, etc. En tot ''cogito ''actual, una «mirada» que irradia del jo pur es dirigeix al «objecte» que és el respectiu correlat de la consciència, a la cosa, la relació objectiva, etc., i duu a terme una molt diversa consciència ''de'' ell. | ||
− | {{Ref|Ref='' | + | {{Ref|Ref=''Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica'', § 84 (FCE, México-Buenos Aires 1949, p. 198-199).|Títol=Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 22:41, 31 ago 2015
La intencionalitat és el que caracteritza la consciència en el seu ple sentit [...] Entenem per intencionalitat la peculiaritat de les vivències de «ser consciència de alguna cosa». Abans de res ens va sortir a la trobada aquesta meravellosa peculiaritat, a la qual retrotraen tots els enigmes de la teoria de la raó i de la metafísica, en el cogito explícit: una percepció és percepció d'alguna cosa, diguem d'una cosa; un jutjar és un jutjar d'una relació objectiva; una valoració, d'una relació de valor; un desig, d'un objecte desitjat, etc. L'obrar es refereix a l'obra, el fer al fet, l'estimar a l'estimat, el regocijarse al regocijante, etc. En tot cogito actual, una «mirada» que irradia del jo pur es dirigeix al «objecte» que és el respectiu correlat de la consciència, a la cosa, la relació objectiva, etc., i duu a terme una molt diversa consciència de ell.
Ideas relativas a una fenomenología pura y una filosofía fenomenológica, § 84 (FCE, México-Buenos Aires 1949, p. 198-199). |
Original en castellà
La intencionalidad es lo que caracteriza la conciencia en su pleno sentido [...] Entendemos por intencionalidad la peculiaridad de las vivencias de «ser conciencia de algo». Ante todo nos salió al encuentro esta maravillosa peculiaridad, a la que retrotraen todos los enigmas de la teoría de la razón y de la metafísica, en el cogito explícito: una percepción es percepción de algo, digamos de una cosa; un juzgar es un juzgar de una relación objetiva; una valoración, de una relación de valor; un deseo, de un objeto deseado, etc. El obrar se refiere a la obra, el hacer a lo hecho, el amar a lo amado, el regocijarse a lo regocijante, etc. En todo cogito actual, una «mirada» que irradia del yo puro se dirige al «objeto» que es el respectivo correlato de la conciencia, a la cosa, la relación objetiva, etc., y lleva a cabo una muy diversa conciencia de él.