Recurs:Berkeley: ser és ser percebut

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Hi ha veritats tan òbvies i tan a l'abast de la ment humana que per veure-les l'home només necessita obrir els ulls. Tal em sembla que és aquesta que vaig a anunciar i que considero d'importància summa, a saber: que tot el conjunt dels cels i la innombrable munió d'éssers que poblen la terra, en una paraula, tots els cossos que componen la meravellosa estructura de l'univers, només tenen substància en una ment; el seu ser (esse) consisteix que siguin percebuts o coneguts. I per tant, mentre que no els percebem actualment, és a dir, mentre no existeixin en la meva ment o en la d'un altre esperit creat, una de dues: o no existeixen en absolut, o bé subsisteixen només en la ment d'un esperit etern; sent cosa del tot inintel·ligible i que implica l'absurd de l'abstracció l'atribuir a un qualsevol dels éssers o una part d'ells una existència independent de tot esperit.

Per convèncer-se d'això prou que el lector reflexioni i tracti de distingir en el seu propi pensament l'ésser d'una cosa sensible de la percepció d'ella.

Principios del conocimiento humano, Introducción, III (Orbis, Barcelona 1985, p. 43.

---

Original en castellà

Hay verdades tan obvias y tan al alcance de la mente humana que para verlas el hombre sólo necesita abrir los ojos. Tal me parece que es ésta que voy a anunciar y que considero de importancia suma, a saber: que todo el conjunto de los cielos y la innumerable muchedumbre de seres que pueblan la tierra, en una palabra, todos los cuerpos que componen la maravillosa estructura del universo, sólo tienen sustancia en una mente; su ser (esse) consiste en que sean percibidos o conocidos. Y por consiguiente, en tanto que no los percibamos actualmente, es decir, mientras no existan en mi mente o en la de otro espíritu creado, una de dos: o no existen en absoluto, o bien subsisten sólo en la mente de un espíritu eterno; siendo cosa del todo ininteligible y que implica el absurdo de la abstracción el atribuir a uno cualquiera de los seres o una parte de ellos una existencia independiente de todo espíritu.

Para convencerse de ello basta que el lector reflexione y trate de distinguir en su propio pensamiento el ser de una cosa sensible de la percepción de ella.