Diferència entre revisions de la pàgina «Asclepíades»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Galeno" a "Galè") |
m (Text de reemplaçament - "centauro" a "centaure") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Nom que es donava als sacerdots d'Asclepio (Esculapi, per als romans), personatge mitològic que es considerava instruït en la medicina pel | + | Nom que es donava als sacerdots d'Asclepio (Esculapi, per als romans), personatge mitològic que es considerava instruït en la medicina pel centaure Quirón. Per extensió, també es donava aquest nom als formats a les escoles mèdiques d'aquests sacerdots, és a dir, a tots els que practicaven la medicina. |
En general, la medicina era una professió que es transmetia de pares a fills en el si de les famílies dels ''asclepíades'' que, de vegades, es consideraven descendents directes d'Asclepio. A diferència dels estudiosos d'altres ciències, els ''asclepíades'' o metges van ser gairebé els únics que van practicar un [[mètode científic|mètode científic]] empíric a Grècia. S'ha assenyalat que, ja que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] descendia d'una família ''asclepíade'' (tant per part de pare, que va ser metge oficial de la cort de Macedònia, com per part de la família materna), va rebre una gran influència d'aquesta educació, que es va traduir en el seu gran interès per l'estudi dels éssers vius, i en no menysprear el coneixement empíric. Entre els grans metges i teòrics de la medicina de l'antiguitat destaquen [[Autor:Hipòcrates de Cos|Hipòcrates]] de Cos i Claudi [[Autor:Galè, Claudi|Galè]]. | En general, la medicina era una professió que es transmetia de pares a fills en el si de les famílies dels ''asclepíades'' que, de vegades, es consideraven descendents directes d'Asclepio. A diferència dels estudiosos d'altres ciències, els ''asclepíades'' o metges van ser gairebé els únics que van practicar un [[mètode científic|mètode científic]] empíric a Grècia. S'ha assenyalat que, ja que [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] descendia d'una família ''asclepíade'' (tant per part de pare, que va ser metge oficial de la cort de Macedònia, com per part de la família materna), va rebre una gran influència d'aquesta educació, que es va traduir en el seu gran interès per l'estudi dels éssers vius, i en no menysprear el coneixement empíric. Entre els grans metges i teòrics de la medicina de l'antiguitat destaquen [[Autor:Hipòcrates de Cos|Hipòcrates]] de Cos i Claudi [[Autor:Galè, Claudi|Galè]]. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Historia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Grècia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Macedònia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Historia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Grècia}}{{Esdeveniment|Tipus=Genèric|Lloc=Macedònia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 21:30, 20 ago 2015
Nom que es donava als sacerdots d'Asclepio (Esculapi, per als romans), personatge mitològic que es considerava instruït en la medicina pel centaure Quirón. Per extensió, també es donava aquest nom als formats a les escoles mèdiques d'aquests sacerdots, és a dir, a tots els que practicaven la medicina.
En general, la medicina era una professió que es transmetia de pares a fills en el si de les famílies dels asclepíades que, de vegades, es consideraven descendents directes d'Asclepio. A diferència dels estudiosos d'altres ciències, els asclepíades o metges van ser gairebé els únics que van practicar un mètode científic empíric a Grècia. S'ha assenyalat que, ja que Aristòtil descendia d'una família asclepíade (tant per part de pare, que va ser metge oficial de la cort de Macedònia, com per part de la família materna), va rebre una gran influència d'aquesta educació, que es va traduir en el seu gran interès per l'estudi dels éssers vius, i en no menysprear el coneixement empíric. Entre els grans metges i teòrics de la medicina de l'antiguitat destaquen Hipòcrates de Cos i Claudi Galè.