Diferència entre revisions de la pàgina «Eidos»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | <parsererror>Error d'anàlisi XML: no té un format correcte Ubicació: http://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Eidos&action=edit Número de línia 1, Columna 1653:<sourcetext><body xmlns:x="http://excel"><p><img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BConcepteWiki%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/> </p><p>Terme grec (<span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span>) que significa determinació o aspecte. En llatí és <i>species</i>, espècie. Procedeix de la mateixa arrel que <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδον</span> o <span class="fck_mw_property" property="Grec">ἰδεῖν</span>, raó per la qual també de vegades s'ha traduït per idea, encara que generalment es tradueix per essència o per forma.</p><p>Pels <a href="Presocr%C3%A0tics">presocràtics</a> designa l'aspecte de les coses, la seva manifestació o aparició, però a partir de <a href="Autor%3AS%C3%B2crates">Sòcrates</a> el <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span> designa l'ésser en el sentit del «què és». D'aquesta manera aquest terme equival no només a aspecte, sinó també a determinació. També en <a href="Autor%3AMelissos%20de%20Samos">Melissos de Samos</a> té aquest sentit, i <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span> apareix com a <i>peres</i> (en grec πέρας), límit o determinació (per això per a ell el ser ha de ser il·limitat, ja que no té cap determinació).</p><p><img src="/w/images/9/92/Plato6.gif" _fck_mw_filename="Plato6.gif" _fck_mw_origimgwidth="200" _fck_mw_origimgheight="284" _fck_mw_type="thumb" alt="<center/>Plató</center>" title="<center>Plató</center>" class="fck_mw_frame fck_mw_right" style="vertical-align:middle;"> Però és a partir de <a href="Autor%3APlat%C3%B3">Plató</a> que aquest terme adquireix la seva plena importància. Plató també concep el ser com un aparèixer, com un mostrar-se o com una presència, però aquest aparèixer té una aparença o <i>eidos.</i> En tant que aquest terme està relacionat amb <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδον</span> i <span class="fck_mw_property" property="Grec">ἰδεῖν</span> (termes que es relacionen amb «veure» o «visió»), Plató utilitza contínuament la noció de visió per explicar la relació de l'home en ser (i la metàfora del sol i de la llum en el <a href="Mite%20de%20la%20caverna">mite de la caverna</a>). Per això, al món que captem pels sentits l'anomena sempre <i>món visible</i>. D'aquesta manera, el <i>eidos</i> designa pròpiament el <a href="Ens">ens</a>, i la filosofia platònica inaugura una <a href="Ontologia">ontologia</a> de l'ens, en la qual la pregunta pel ser remet a la pregunta per la seva determinació o aspecte (<span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span>). Per això, el nucli de la seva filosofia, és a dir, la <a href="Autor%3APlat%C3%B3">teoria de les idees</a>, és la pregunta per l' <i>eidos</i> com a determinació de l'ésser. Però l'eidos (εἶδος) és també l'<i>espècie </i>(<i>Fedó</i>, 79a), ara bé, qualsevol determinació té sempre simultàniament dos aspectes, per això tota <i>espècie</i> es defineix pel procediment de la <a href="Dicotomia">dicotomia</a> o <span class="fck_mw_property" property="Grec">διαίρεσις</span> (<i>diàiresi</i>), a partir d'una determinació superior o <span class="fck_mw_property" property="Grec">γένος</span> (gènere), i la <a href="Dial%C3%A8ctica">dialèctica</a> és el coneixement de com unes determinacions participen (<a href="Methexis">μετέχω</a>) en unes altres. Les <i>eídê</i> apareixen també com a separades de les coses, i són llavors realitats eternes, subsistents i immutables que existeixen al món intel·ligible (<i>República,</i> 508c), i són causes i models del món visible, estant presents (<a href="Parusia">παρουσία</a>) en les coses (<i>Fedó,</i>100c-d, <a href="Recurs%3APlat%C3%B3%3A%20la%20teoria%20de%20les%20idees">veure text</a> ). El mètode de la dicotomia o <a href="Di%C3%A0iresi"><i>diàiresi</i></a> també posa de manifest que les idees estan jerarquitzades i culminen en la idea del Bé (<i>República,</i> 504i-509c) o en la idea de l'Un (<i>Parmènides,</i> 137c et seq., <i>Sofista,</i> 244-245, <a href="Recurs%3APlat%C3%B3%3A%20l%27%C3%A9sser%20i%20el%20no%20ser%2C%20cr%C3%ADtica%20de%20Parm%C3%A8nides">veure text</a> ). Però el ser pròpiament dit no és eidos (εἶδος), no és un <a href="Ens">ens</a>, i el Bé o l'Un no són pròpiament determinacions, ja que són condició de tota determinació. En aquest sentit, <a href="Autor%3AHeidegger%2C%20Martin">Heidegger</a> assenyala que la teoria de les idees de Plató no estudia pròpiament l'ésser, sinó l'ens, allò que està a la base del que Heidegger anomena l'<a href="Oblit%20del%20ser">oblit del ser</a> i de la metafísica tradicional.</p><p>Per a <a href="Autor%3AArist%C3%B2til">Aristòtil</a> el <i>eidos</i> designa la forma o la causa formal correlat de la matèria (<i>Física,</i> 194b 9-28), i apareix també com l'essència intel·ligible (<i>Metafísica, </i>1013a), i com l'actualització de la substància (<i>Metafísica,</i> 1050b). Veure <a href="Acte%20i%20pot%C3%A8ncia"><i>enérgeia</i></a> i <a href="Entel%C3%A8quia"><i>entelekhia</i></a>. En tant que el <i>eidos</i> és la forma, no pot tenir existència separada de la substància (<a href="Ous%C3%ADa">οὺσία</a>, <i>ousía</i>) o de la matèria (<a href="Hyle">ὕλη</a>, <i>hylé</i>).</p><p><a href="Autor%3AHusserl%2C%20Edmund">Husserl</a> adopta aquest terme en | + | <parsererror>Error d'anàlisi XML: no té un format correcte Ubicació: http://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Eidos&action=edit&undoafter=15800&undo=16780 Número de línia 1, Columna 1653:<sourcetext><body xmlns:x="http://excel"><p><img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BConcepteWiki%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/> </p><p>Terme grec (<span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span>) que significa determinació o aspecte. En llatí és <i>species</i>, espècie. Procedeix de la mateixa arrel que <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδον</span> o <span class="fck_mw_property" property="Grec">ἰδεῖν</span>, raó per la qual també de vegades s'ha traduït per idea, encara que generalment es tradueix per essència o per forma.</p><p>Pels <a href="Presocr%C3%A0tics">presocràtics</a> designa l'aspecte de les coses, la seva manifestació o aparició, però a partir de <a href="Autor%3AS%C3%B2crates">Sòcrates</a> el <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span> designa l'ésser en el sentit del «què és». D'aquesta manera aquest terme equival no només a aspecte, sinó també a determinació. També en <a href="Autor%3AMelissos%20de%20Samos">Melissos de Samos</a> té aquest sentit, i <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span> apareix com a <i>peres</i> (en grec πέρας), límit o determinació (per això per a ell el ser ha de ser il·limitat, ja que no té cap determinació).</p><p><img src="/w/images/9/92/Plato6.gif" _fck_mw_filename="Plato6.gif" _fck_mw_origimgwidth="200" _fck_mw_origimgheight="284" _fck_mw_type="thumb" alt="<center/>Plató</center>" title="<center>Plató</center>" class="fck_mw_frame fck_mw_right" style="vertical-align:middle;"> Però és a partir de <a href="Autor%3APlat%C3%B3">Plató</a> que aquest terme adquireix la seva plena importància. Plató també concep el ser com un aparèixer, com un mostrar-se o com una presència, però aquest aparèixer té una aparença o <i>eidos.</i> En tant que aquest terme està relacionat amb <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδον</span> i <span class="fck_mw_property" property="Grec">ἰδεῖν</span> (termes que es relacionen amb «veure» o «visió»), Plató utilitza contínuament la noció de visió per explicar la relació de l'home en ser (i la metàfora del sol i de la llum en el <a href="Mite%20de%20la%20caverna">mite de la caverna</a>). Per això, al món que captem pels sentits l'anomena sempre <i>món visible</i>. D'aquesta manera, el <i>eidos</i> designa pròpiament el <a href="Ens">ens</a>, i la filosofia platònica inaugura una <a href="Ontologia">ontologia</a> de l'ens, en la qual la pregunta pel ser remet a la pregunta per la seva determinació o aspecte (<span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span>). Per això, el nucli de la seva filosofia, és a dir, la <a href="Autor%3APlat%C3%B3">teoria de les idees</a>, és la pregunta per l' <i>eidos</i> com a determinació de l'ésser. Però l'eidos (εἶδος) és també l'<i>espècie </i>(<i>Fedó</i>, 79a), ara bé, qualsevol determinació té sempre simultàniament dos aspectes, per això tota <i>espècie</i> es defineix pel procediment de la <a href="Dicotomia">dicotomia</a> o <span class="fck_mw_property" property="Grec">διαίρεσις</span> (<i>diàiresi</i>), a partir d'una determinació superior o <span class="fck_mw_property" property="Grec">γένος</span> (gènere), i la <a href="Dial%C3%A8ctica">dialèctica</a> és el coneixement de com unes determinacions participen (<a href="Methexis">μετέχω</a>) en unes altres. Les <i>eídê</i> apareixen també com a separades de les coses, i són llavors realitats eternes, subsistents i immutables que existeixen al món intel·ligible (<i>República,</i> 508c), i són causes i models del món visible, estant presents (<a href="Parusia">παρουσία</a>) en les coses (<i>Fedó,</i>100c-d, <a href="Recurs%3APlat%C3%B3%3A%20la%20teoria%20de%20les%20idees">veure text</a> ). El mètode de la dicotomia o <a href="Di%C3%A0iresi"><i>diàiresi</i></a> també posa de manifest que les idees estan jerarquitzades i culminen en la idea del Bé (<i>República,</i> 504i-509c) o en la idea de l'Un (<i>Parmènides,</i> 137c et seq., <i>Sofista,</i> 244-245, <a href="Recurs%3APlat%C3%B3%3A%20l%27%C3%A9sser%20i%20el%20no%20ser%2C%20cr%C3%ADtica%20de%20Parm%C3%A8nides">veure text</a> ). Però el ser pròpiament dit no és eidos (εἶδος), no és un <a href="Ens">ens</a>, i el Bé o l'Un no són pròpiament determinacions, ja que són condició de tota determinació. En aquest sentit, <a href="Autor%3AHeidegger%2C%20Martin">Heidegger</a> assenyala que la teoria de les idees de Plató no estudia pròpiament l'ésser, sinó l'ens, allò que està a la base del que Heidegger anomena l'<a href="Oblit%20del%20ser">oblit del ser</a> i de la metafísica tradicional.</p><p>Per a <a href="Autor%3AArist%C3%B2til">Aristòtil</a> el <i>eidos</i> designa la forma o la causa formal correlat de la matèria (<i>Física,</i> 194b 9-28), i apareix també com l'essència intel·ligible (<i>Metafísica, </i>1013a), i com l'actualització de la substància (<i>Metafísica,</i> 1050b). Veure <a href="Acte%20i%20pot%C3%A8ncia"><i>enérgeia</i></a> i <a href="Entel%C3%A8quia"><i>entelekhia</i></a>. En tant que el <i>eidos</i> és la forma, no pot tenir existència separada de la substància (<a href="Ous%C3%ADa">οὺσία</a>, <i>ousía</i>) o de la matèria (<a href="Hyle">ὕλη</a>, <i>hylé</i>).</p><p><a href="Autor%3AHusserl%2C%20Edmund">Husserl</a> adopta aquest terme en el seu <a href="Fenomenologia">fenomenologia</a>, on el <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span> designa l'essència d'un objecte, constituïda pel conjunt de característiques que romanen invariants en aquest objecte a través de qualsevol procés imaginari de transformació o canvi (<a href="Recurs%3AHusserl%3A%20la%20intu%C3%AFci%C3%B3%20essencial">veure text</a> ). D'aquesta manera, l' <i>eidos</i> posseeix una objectivitat ideal i s'aprehèn en una intuïció viscuda (<i>Wesenschau</i>) que proporciona la comprensió originària d'un objecte.</p><p><img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BEsdevenimentfckLR%7CTipus%3DGen%C3%A8ricfckLR%7CLloc%3DSamosfckLR%7CIncert%3DNofckLR%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/> <img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BEtiquetafckLR%7CEtiqueta%3DFilosofia%20generalfckLR%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/> <img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BInfoWiki%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/></p></body> --------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------^</sourcetext></parsererror> |
Revisió del 17:53, 14 ago 2015
<parsererror>Error d'anàlisi XML: no té un format correcte Ubicació: http://www.wikisofia.cat/w/index.php?title=Eidos&action=edit&undoafter=15800&undo=16780 Número de línia 1, Columna 1653:<sourcetext><body xmlns:x="http://excel"><p><img class="FCK__MWTemplate" data-cke-realelement="%3Cspan%20class%3D%22fck_mw_template%22%3E%7B%7BConcepteWiki%7D%7D%3C%2Fspan%3E" data-cke-real-node-type="1" alt="Double-click to edit the value" title="Double-click to edit the value" src="" data-cke-real-element-type="span" align=""/> </p><p>Terme grec (<span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span>) que significa determinació o aspecte. En llatí és <i>species</i>, espècie. Procedeix de la mateixa arrel que <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδον</span> o <span class="fck_mw_property" property="Grec">ἰδεῖν</span>, raó per la qual també de vegades s'ha traduït per idea, encara que generalment es tradueix per essència o per forma.</p><p>Pels presocràtics designa l'aspecte de les coses, la seva manifestació o aparició, però a partir de Sòcrates el <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span> designa l'ésser en el sentit del «què és». D'aquesta manera aquest terme equival no només a aspecte, sinó també a determinació. També en Melissos de Samos té aquest sentit, i <span class="fck_mw_property" property="Grec">εἶδος</span> apareix com a <i>peres</i> (en grec πέρας), límit o determinació (per això per a ell el ser ha de ser il·limitat, ja que no té cap determinació).</p><p><img src="/w/images/9/92/Plato6.gif" _fck_mw_filename="Plato6.gif" _fck_mw_origimgwidth="200" _fck_mw_origimgheight="284" _fck_mw_type="thumb" alt="