Recurs:Diògenes Laerci: Carnèades

1. Carnèades, fill d'Epicomo, o bé de Filocomo, segons va assegurar Alexandre en les Successions, va ser natural de Cirene. Havent llegit els llibres dels estoics, singularment els de Crisip, els refutà modestament, i això amb tanta sinceritat que solia dir: «Si no hi hagués hagut Crisip, no hi hauria Carnèades.» Va ser amantísimo del treball, menys aplicat a la física que a la moral. Es deixava créixer el pèl i les ungles, en força de la contínua aplicació als llibres. Era tan hàbil en la Filosofia, que fins als mestres d'oratòria deixaven les seves escoles i concorrien a sentir-ho. Tenia la veu molt forta, de manera que el cap del Gimnàs va haver d'enviar-li encàrrec que no cridés tant; però ell va respondre que «li donés la mesura de la veu». A això va reposar sàviament aquell, dient: «Mesura teniu en els quals us senten.» Era acérrimo en les reprensions i inexpugnable en els arguments, i per això excusava els convits. [...]

2. Sembla que tenia una summa aversió a la mort, doncs solia dir amb freqüència: «El que la Naturalesa va compondre, ho dissoldrà.» Havent sabut que Antípatro era mort d'haver begut verí, es va estimular a voler llevar-se la vida, i va dir: «Doneu-me també a mi.» I dient els circunstantes: «què voleu?», va respondre: «Vi amb mel.» Refiérese que quan va morir es va eclipsar la Lluna; i d'això podrà dir algun que sembla sentia la seva mort l'astre més bell després del Sol. Apolodor diu en les Cròniques que va morir l'any IV de l'Olimpíada CLXII, havent viscut fins als vuitanta-cinc anys. Corren unes Epístoles seves a Ariarte, rei de Capadocia. La resta ho van escriure els seus deixebles, però ell res va deixar escrit. [...]

3. Diuen que de nit se li agreujaven els ulls sense advertir-ho, i manava al criat portés llum; com aquest la portés i li digués «ja està aquí», responia: «Doncs llegeix tu.» Va tenir molts deixebles, però el més avantatjat va ser Clitòmac, de qui parlarem després. Va haver-hi un altre Carnèades, poeta elegíac molt fred.

Vides dels més il·lustres filòsofs grecs, Orbis, Barcelona 1985, Vol. I, p.179-180. (Traducció de José Ortiz i Sainz, finalitats del s. XVIII).