Recurs:Hume: ésser i haver d'ésser

Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia No puc deixar d'afegir a aquests raonaments una observació que pot resultar d'alguna importància. En tot sistema moral del qual n'hagi tingut notícia, fins ara, he pogut sempre observar que l'autor segueix durant cert temps la manera de parlar ordinari, establint l'existència de Déu o realitzant observacions sobre els quefers humans i, de sobte, em trobo amb la sorpresa que, en comptes de les còpules habituals de les proposicions, és i no és, no veig cap proposició que no estigui connectada amb un deu o un no deu. Aquest canvi és imperceptible, però resulta, no obstant això, de la major importància. En efecte, en tant que aquest deu o no ha de expressa alguna nova relació o afirmació, és necessari que aquesta sigui observada i explicada i que al mateix temps es doni raó d'alguna cosa que sembla absolutament inconcebible, a saber: com és possible que aquesta nova relació es dedueixi d'unes altres totalment diferents. Però com els autors no usen comunament d'aquesta precaució, m'atreviré a recomanar-la als lectors: estic segur que una petita reflexió sobre això subvertiria tots els sistemes corrents de moralitat, fent-nos veure que la distinció entre vici i virtut ni està basada merament en relacions d'objectes ni és percebuda per la raó.

Tractat sobre la naturalesa, III, parteix 1, sec. 1 (2 vols., Editora Nacional, Madrid 1977, vol. 2, p. 689-690).

---

Original en castellà

No puedo dejar de añadir a estos razonamientos una observación que puede resultar de alguna importancia. En todo sistema moral de que haya tenido noticia, hasta ahora, he podido siempre observar que el autor sigue durante cierto tiempo el modo de hablar ordinario, estableciendo la existencia de Dios o realizando observaciones sobre los quehaceres humanos, y, de pronto, me encuentro con la sorpresa de que, en vez de las cópulas habituales de las proposiciones: es y no es, no veo ninguna proposición que no esté conectada con un debe o un no debe. Este cambio es imperceptible, pero resulta, sin embargo, de la mayor importancia. En efecto, en cuanto que este debe o no debe expresa alguna nueva relación o afirmación, es necesario que ésta sea observada y explicada y que al mismo tiempo se dé razón de algo que parece absolutamente inconcebible, a saber: cómo es posible que esta nueva relación se deduzca de otras totalmente diferentes. Pero como los autores no usan por lo común de esta precaución, me atreveré a recomendarla a los lectores: estoy seguro de que una pequeña reflexión sobre esto subvertiría todos los sistemas corrientes de moralidad, haciéndonos ver que la distinción entre vicio y virtud ni está basada meramente en relaciones de objetos ni es percibida por la razón.