Diferència entre revisions de la pàgina «Hume: idees i impressions»
De Wikisofia
m (Jorcor ha mogut Recurs:Hume: idees i impressionis a Recurs:Hume: idees i impressions) |
m (Text de reemplaçament - "impressionis" a "impressions") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hume: idees i | + | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Hume: idees i impressions|Idioma=Español}} |
Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment febles i fosques. La ment no té sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre's amb altres idees semblants; i quan hem emprat moltes vegades un terme qualsevol, encara que sense donar-li un significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les impressions, és a dir, tota sensació -bé externa bé interna-, és forta i vivaç: els límits entre elles es determinen amb major precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació pel que fa a elles. Per tant, si alberguem la sospita que un terme filosòfic s'empra sense significat o idea alguna [com ocorre amb massa freqüència], no tenim més que preguntar-nos ''de quina impressió es deriva aquesta suposada idea'', i si és impossible assignar-li una; això serviria per confirmar la nostra sospita. | Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment febles i fosques. La ment no té sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre's amb altres idees semblants; i quan hem emprat moltes vegades un terme qualsevol, encara que sense donar-li un significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les impressions, és a dir, tota sensació -bé externa bé interna-, és forta i vivaç: els límits entre elles es determinen amb major precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació pel que fa a elles. Per tant, si alberguem la sospita que un terme filosòfic s'empra sense significat o idea alguna [com ocorre amb massa freqüència], no tenim més que preguntar-nos ''de quina impressió es deriva aquesta suposada idea'', i si és impossible assignar-li una; això serviria per confirmar la nostra sospita. | ||
{{Ref|Ref=''Investigació sobre el coneixement humà'', Secció 2 (Aliança, Madrid 1994, 8ª ed., p. 37).|Títol=Investigació sobre el coneixement humà|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Investigació sobre el coneixement humà'', Secció 2 (Aliança, Madrid 1994, 8ª ed., p. 37).|Títol=Investigació sobre el coneixement humà|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 16:30, 4 maig 2015
Totes les idees, especialment les abstractes, són naturalment febles i fosques. La ment no té sinó un domini escàs sobre elles; tendeixen fàcilment a confondre's amb altres idees semblants; i quan hem emprat moltes vegades un terme qualsevol, encara que sense donar-li un significat precís, tendim a imaginar que té una idea determinada annexa. En canvi, totes les impressions, és a dir, tota sensació -bé externa bé interna-, és forta i vivaç: els límits entre elles es determinen amb major precisió, i tampoc és fàcil caure en error o equivocació pel que fa a elles. Per tant, si alberguem la sospita que un terme filosòfic s'empra sense significat o idea alguna [com ocorre amb massa freqüència], no tenim més que preguntar-nos de quina impressió es deriva aquesta suposada idea, i si és impossible assignar-li una; això serviria per confirmar la nostra sospita.
Investigació sobre el coneixement humà, Secció 2 (Aliança, Madrid 1994, 8ª ed., p. 37). |