Recurs:Plató: el mite de Theuth

Sòcrates. -En canvi, quant a la conveniència o inconveniència de l'escriure, queda per dir com, segons la manera que es faci, pot ser alguna cosa que estigui bé o malament. No és veritat?

Fedre. -Sí.

Sòcrates.- I saps de quina manera agradaràs més als déus en aquesta qüestió dels discursos, tant en fer-los com en parlar d'ells?

Fedre. -En absolut. I tu?

Sòcrates.- Puc almenys explicar-te una tradició que ve dels antics, però el que hi ha de veritat en ella només ells ho saben. Amb tot, si per les nostres pròpies forces poguéssim nosaltres descobrir-ho, ens anàvem a preocupar ja més del que es figuren els homes?

Fedre. -Ridícula pregunta. Vinga, explica aquesta tradició que dius que ha arribat a les teves oïdes.

Sòcrates.- Doncs bé, vaig sentir dir que va viure a Egipte als voltants de Naucratis un dels antics déus del país, aquell a qui li està consagrat l'ocell que anomenen Ibis. El seu nom és Theuth i va ser el primer a descobrir no només el nombre i el càlcul, sinó la geometria i l'astronomia, el joc de dames i els daus, i també les lletres. Regnava llavors en tot Egipte Thamus que vivia en aquesta gran ciutat de l'alt país a la qual anomenen els grecs la Tebas egípcia, així com a Thamus li anomenen Ammón. Theuth va ser a veure-li i, mostrant-li les seves arts, li va dir que havien de ser lliurades a la resta dels egipcis. Li va preguntar llavors Thamus quins eren els avantatges que tenia cadascuna i, segons les hi anava exposant aquell, reprovava o lloava el que en l'exposició li semblava que estava mal o bé. Moltes van ser les observacions que en un i en un altre sentit, segons s'explica, va fer Thamus a Theuth a propòsit de cada art, i seriosa molt llarg el referir-les. Però una vegada que va haver arribat a l'escriptura, va dir Theuth: «Aquest coneixement, oh rei, farà més savis als egipcis i augmentarà la seva memòria. Doncs s'ha inventat com un remei de la saviesa i la memòria». I aquell va replicar: «Oh, Theuth, excels inventor d'arts, uns són capaços de donar l'ésser als invents de l'art, i uns altres de destriar en quina mesura són avantatjosos o perjudicials per els qui van a fer ús d'ells. I ara tu, com a pare que ets de les lletres, vas dir per afecte a elles l'efecte contrari al que produeixen. Doncs aquest invent donarà origen en les ànimes d'els qui ho aprenguin a l'oblit, per distracció del cultiu de la memòria, ja que els homes, per culpa de la seva confiança en l'escriptura, seran portats al record des de fora, per uns caràcters aliens a ells, no des de dins, pel seu propi esforç. Així que, no és un remei per a la memòria, sinó per suscitar el record el que és el teu invent. Aparença de saviesa i no saviesa veritable procures als teus deixebles. Doncs havent sentit parlar de moltes coses sense instrucció, faran l'efecte de conèixer moltes coses, a pesar de ser en la seva majoria uns perfectes ignorants; i seran fastidiosos de tractar, en haver-se convertit, en comptes de savis, en homes amb la presumpció de ser-ho».

Fedre. - Ah, Sòcrates !, se't dóna amb facilitat el compondre històries d'Egipte o de qualsevol altre país que et venja en gana.

Sòcrates.- Els sacerdots del temple de Zeus de Dodona, amic meu, van dir que Ies primeres paraules profètiques havien procedit d'una alzina. Als homes de llavors, doncs, com no eren savis com vosaltres els joves, els bastava en la seva simplicitat amb sentir a una alzina o a una pedra, amb tal que diguessin la veritat. Però a tu tal vegada t'importa qui és i d'on és el que parla. Doncs no atens únicament a si les coses són tal com les diu o d'una altra manera.

Fedre. -Amb raó em vas renyar, i em sembla que pel que fa a l'escriptura ocorre el que diu el Tebà.

Sòcrates.- Així. doncs, tant el que deixa escrit un manual, com el qual ho rep, en la idea que de les lletres derivarà alguna cosa cert i permanent, està probablement ple de gran ingenuïtat i desconeix la profecia d'Ammón, en creure que les paraules escrites són capaces d'una mica més que de fer recordar a qui coneix el tema sobre el qual versa l'escrit.

Fedre. -Molt exacte.

Sòcrates.- Doncs això és, Fedre, el terrible que té l'escriptura i que és en veritat igual al que ocorre amb la pintura. En efecte, els productes d'aquesta s'alcen com si estiguessin vius, però si se'ls pregunta alguna cosa, callen amb gran solemnitat. El mateix els passa a les paraules escrites. Es creuria que parlen com si pensessin, però si se'ls pregunta amb l'afany d'informar-se sobri una mica del que s'ha dit, expressen tan sols una cosa que sempre és la mateixa. D'altra banda, n'hi ha prou que alguna cosa s'hagi escrit una sola vegada, perquè l'escrit circuli pertot arreu el mateix entre els entesos que entre aquells als quals no els concerneix en absolut, sense que sàpiga dir a qui els ha d'interessar i a qui no. I quan és maltractat, o reprovat injustament, constantment necessita de l'ajuda del seu pare, doncs per si solament no és capaç de defensar-se ni de socórrer-se a si mateix.

Fedre, 274b-275i (El Banquet, Fedó, Fedre, Orbis, Barcelona 1983. Traducció de Luis Gil, p.363-366).

---

Original en castellà

Sócrates. -En cambio, en lo relativo a la conveniencia o inconveniencia del escribir, queda por decir cómo, según la manera que se haga, puede ser algo que esté bien o mal. ¿No es verdad?

Fedro. -Sí.

Sócrates.- ¿Y sabes de qué manera agradarás más a los dioses en esta cuestión de los discursos, tanto al hacerlos como al hablar de ellos?

Fedro. -En absoluto. ¿Y tú?

Sócrates.- Puedo al menos contarte una tradición que viene de los antiguos, pero lo que hay de verdad en ella sólo ellos lo saben. Con todo, si por nuestras propias fuerzas pudiéramos nosotros descubrirlo, ¿nos íbamos a preocupar ya más de lo que se figuran los hombres?

Fedro. -Ridícula pregunta. Ea, cuenta esa tradición que dices ha Ilegado a tus oídos.

Sócrates.- Pues bien, oí decir que vivió en Egipto en los alrededores de Naucratis uno de los antiguos dioses del país, aquél a quien le está consagrado el pájaro que llaman Ibis. Su nombre es Theuth y fue el primero en descubrir no sólo el número y el cálculo, sino la geometría y la astronomía, el juego de damas y los dados, y también las letras. Reinaba entonces en todo Egipto Thamus que vivía en esa gran ciudad del alto país a la que llaman los griegos la Tebas egipcia, así como a Thamus le llaman Ammón. Theuth fue a verle y, mostrándole sus artes, le dijo que debían ser entregadas al resto de los egipcios. Preguntóle entonces Thamus cuáles eran las ventajas que tenía cada una y, según se las iba exponiendo aquél, reprobaba o alababa lo que en la exposición le parecía que estaba mal o bien. Muchas fueron las observaciones que en uno y en otro sentido, según se cuenta, hizo Thamus a Theuth a propósito de cada arte, y seria muy largo el referirlas. Pero una vez que hubo llegado a la escritura, dijo Theuth: «Este conocimiento, oh rey, hará más sabios a los egipcios y aumentará su memoria. Pues se ha inventado como un remedio de la sabiduría y la memoria». Y aquél replicó: «Oh, Theuth, excelso inventor de artes, unos son capaces de dar el ser a los inventos del arte, y otros de discernir en qué medida son ventajosos o perjudiciales para quienes van a hacer uso de ellos. Y ahora tú, como padre que eres de las letras, dijiste por cariño a ellas el efecto contrario al que producen. Pues este invento dará origen en las almas de quienes lo aprendan al olvido, por descuido del cultivo de la memoria, ya que los hombres, por culpa de su confianza en la escritura, serán traídos al recuerdo desde fuera, por unos caracteres ajenos a ellos, no desde dentro, por su propio esfuerzo. Así que, no es un remedio para la memoria, sino para suscitar el recuerdo lo que es tu invento. Apariencia de sabiduría y no sabiduría verdadera procuras a tus discípulos. Pues habiendo oído hablar de muchas cosas sin instrucción, darán la impresión de conocer muchas cosas, a pesarde ser en su mayoría unos perfectos ignorantes; y serán fastidiosos de tratar, al haberse convertido, en vez de sabios, en hombres con la presunción de serlo».

Fedro. -¡ Ah, Sócrates !, se te da con facilidad el componer historias de Egipto o de cualquier otro país que te venga en gana.

Sócrates.- Los sacerdotes del templo de Zeus de Dodona, amigo mío, dijeron que Ias primeras palabras proféticas habían procedido de una encina. A los hombres de entonces, pues, como no eran sabios como vosotros los jóvenes, les bastaba en su simplicidad con oír a una encina o a una piedra, con tal de que dijesen la verdad. Pero a ti tal vez te importa quién es y de dónde es el que habla. Pues no atiendes únicamente a si las cosas son tal como las dice o de otra manera.

Fedro. -Con razón me reprendiste, y me parece que con respecto a la escritura ocurre lo que dice el Tebano.

Sócrates.- Así. pues, tanto el que deja escrito un manual, como el que lo recibe, en la idea de que de las letras derivará algo cierto y permanente, está probablemente lleno de gran ingenuidad y desconoce la profecía de Ammón, al creer que las palabras escritas son capaces de algo más que de hacer recordar a quien conoce el tema sobre el que versa lo escrito.

Fedro. -Muy exacto.

Sócrates.- Pues eso es, Fedro, lo terrible que tiene la escritura y que es en verdad igual a lo que ocurre con la pintura. En efecto, los productos de ésta se yerguen como si estuvieran vivos, pero si se les pregunta algo, se callan con gran solemnidad. Lo mismo les pasa a las palabras escritas. Se creería que hablan como si pensaran, pero si se les pregunta con el afán de informarse sobre algo de lo dicho, expresan tan sólo una cosa que siempre es la misma. Por otra parte, basta con que algo se haya escrito una sola vez, para que el escrito circule por todas partes lo mismo entre los entendidos que entre aquellos a los que no les concierne en absoluto, sin que sepa decir a quiénes les debe interesar y a quiénes no. Y cuando es maltratado, o reprobado injustamente, constantemente necesita de la ayuda de su padre, pues por sí solo no es capaz de defenderse ni de socorrerse a sí mismo.