Diferència entre revisions de la pàgina «Cita d'E. Guisán»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'I. Guisán|Idioma=Español}} El mínim natural en ètica ve determinat per aquelles condicions mínime...».) |
m (Text de reemplaçament - "I. Guisán" a "E. Guisán") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d' | + | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'E. Guisán|Idioma=Español}} |
El mínim natural en ètica ve determinat per aquelles condicions mínimes requerides per al desenvolupament del que normalment considerem com una personalitat humana ''rica''. [...] Sembla «natural» que els humans busquem, entre altres coses, el coneixement i l'amor, la «veritat» més o menys provisional, la coherència interna, la lògica inherent als esdeveniments i als discursos, d'una banda, i, per una altra, la comunicació afectiva, l'intercanvi sentimental i la cura mútua. | El mínim natural en ètica ve determinat per aquelles condicions mínimes requerides per al desenvolupament del que normalment considerem com una personalitat humana ''rica''. [...] Sembla «natural» que els humans busquem, entre altres coses, el coneixement i l'amor, la «veritat» més o menys provisional, la coherència interna, la lògica inherent als esdeveniments i als discursos, d'una banda, i, per una altra, la comunicació afectiva, l'intercanvi sentimental i la cura mútua. | ||
Pretendre, com fa el prescriptivisme ètic, eludir tota al·lusió a fonaments empírics o naturals de l'ètica sembla una precaució excessiva contra, la possible invasió de cossos estranys i antagònics a la nostra llibertat individual. | Pretendre, com fa el prescriptivisme ètic, eludir tota al·lusió a fonaments empírics o naturals de l'ètica sembla una precaució excessiva contra, la possible invasió de cossos estranys i antagònics a la nostra llibertat individual. | ||
| − | {{Ref|Ref= | + | {{Ref|Ref=E. Guisán, ''De la justícia a la felicitat. Anotacions per a una «reformulació de l'ètica neoutilitarista» ''(1989), en «Anthropos», 96 (1989) 33.}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 18:20, 22 abr 2015
El mínim natural en ètica ve determinat per aquelles condicions mínimes requerides per al desenvolupament del que normalment considerem com una personalitat humana rica. [...] Sembla «natural» que els humans busquem, entre altres coses, el coneixement i l'amor, la «veritat» més o menys provisional, la coherència interna, la lògica inherent als esdeveniments i als discursos, d'una banda, i, per una altra, la comunicació afectiva, l'intercanvi sentimental i la cura mútua.
Pretendre, com fa el prescriptivisme ètic, eludir tota al·lusió a fonaments empírics o naturals de l'ètica sembla una precaució excessiva contra, la possible invasió de cossos estranys i antagònics a la nostra llibertat individual.
| E. Guisán, De la justícia a la felicitat. Anotacions per a una «reformulació de l'ètica neoutilitarista» (1989), en «Anthropos», 96 (1989) 33. |
Original en castellà
El mínimo natural en ética viene determinado por aquellas condiciones mínimas requeridas para el desarrollo de lo que normalmente consideramos como una personalidad humana rica. [...] Parece «natural» que los humanos busquemos, entre otras cosas, el conocimiento y el amor, la «verdad» más o menos provisional, la coherencia interna, la lógica inherente a los acontecimientos y a los discursos, por una parte, y, por otra, la comunicación afectiva, el intercambio sentimental y el cuidado mutuo.
Pretender, como hace el prescriptivismo ético, eludir toda alusión a fundamentos empíricos o naturales de la ética parece una precaución excesiva contra, la posible invasión de cuerpos extraños y antagónicos a nuestra libertad individual.
E. Guisán, De la justicia a la felicidad. Apuntes para una «reformulación de la ética neoutilitarista» (1989), en «Anthropos», 96 (1989) 33.