Diferència entre revisions de la pàgina «Turing: Pot pensar una màquina?»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursoWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoBase |Nom=Turing: Pot pensar una màquina? |Idioma=Español }} Proposo que es consideri la qüestió «Poden pensar...».) |
m (Jorcor ha mogut Recurs:Turing a Recurs:Turing: Pot pensar una màquina?) |
(Cap diferència)
|
Revisió del 12:13, 12 abr 2015
Plantilla:RecursoWiki Plantilla:RecursoBase Proposo que es consideri la qüestió «Poden pensar les màquines?» La discussió hauria de començar per les definicions sobre el significat dels termes «màquina» i «pensar». caldria construir tals definicions de manera que reflectissin en tant que sigui possible l'ús normal de les paraules, però aquesta actitud és perillosa. Si s'ha de trobar el significat de les paraules «màquina» i «pensar» examinant com les hi usa habitualment, és difícil escapar a la conclusió que el significat i la resposta a la pregunta «Poden pensar les màquines?», han de buscar-se mitjançant una investigació estadística, com les enquestes Gallup. Però això és absurd. En lloc de buscar una definició d'aquest tipus, reemplaçaré la pregunta per una altra que està molt relacionada amb ella mitjançant paraules relativament inequívoques.
La nova forma del problema es pot descriure en termes d'un joc que cridarem el «joc d'imitació». Intervenen en ell tres persones, un home (A), una dona (B) i un interrogador (C) que pot ser de qualsevol sexe. L'interrogador es col·loca en una habitació, separat dels altres dos. L'objecte del joc per l'interrogador consisteix a determinar quin dels altres dos és l'home i quin la dona. Es refereix a ells amb les lletres X i I, i a final del joc, o bé dirà «X és A i I és B» o bé «X és B i I és A». L'interrogador pot formular a A i B preguntes com aquesta:
C: Podria X dir-me la longitud del seu pèl?
Suposem que, de fet, X és A; llavors haver de ser A qui contesti. La missió d'en el joc consisteix en tracta d'aconseguir que C s'equivoqui en realitzar la identificació. La seva resposta per tant podria ser:
«El meu pèl està escalonat i els més llargs mesuren uns 23 cm».
Per evitar que el to de la veu ajudi a l'interrogador, les respostes haurien de donar-se per escrit, o millor encara, mecanografiades. La situació ideal és quan es disposa d'un teletip que comuniqui les dues habitacions. Una altra alternativa és que les preguntes i les respostes siguin repetides per un intermediari. L'objecte del joc per al tercer jugador (B) és ajudar a l'interrogador. La seva millor estratègia consistirà, probablement, a donar respostes veritables. Pot afegir a les seves respostes cusis tals com «Jo sóc la dona, no li faci cas!», però sense garantia de seguretat, ja que l'home pot fer observacions similars.
Ara preguntem, «Què ocorrerà quan una màquina realitzi el paper d'en aquest joc?» S'equivocarà l'interrogador, quan el joc es faci així, amb la mateixa freqüència que quan es realitza entre un home i una dona? Aquestes preguntes reemplacen a l'original, «Poden pensar les màquines?»
Pot pensar una màquina?, trad. de Computing Machinery and Intelligence, («Mind», 59 n. 236 [1950]), en Teorema, València 1974, p. 11-12. |