Diferència entre revisions de la pàgina «Aristòtil: la justícia commutativa»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Aristòtil...».) |
m (Text de reemplaçament - "Nicómaco" a "NIcòmac") |
||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
}} | }} | ||
La que ens queda per considerar és la correctiva, que té lloc en les maneres de tracte, tant voluntaris com a involuntaris. Aquesta forma del just és diferent de l'anterior. En efecte, la justícia distributiva dels béns comuns és sempre conforme a la proporció que hem dit, doncs fins i tot quan es tracta de la distribució d'un fons comú, es farà conforme a la proporció en què estiguin, unes respecte d'unes altres, les contribucions aportades; i la injustícia que s'oposa a aquesta classe de justícia és la que va contra la proporció. En canvi, la justícia de les maneres de tracte és, sí, una igualtat, i l'injust una desigualtat, però no segons aquella proporció, sinó segons la proporció aritmètica. El mateix dóna, en efecte, que un home bé hagi defraudat a un dolent que un de dolent hagi defraudat a un bé, o que l'adulteri hagi estat comès per l'home bo o dolent; la llei només mira a l'espècie del dany i tracta com a iguals al que comet la injustícia i al que la sofreix, al que perjudica i al perjudicat. De manera que és aquesta classe d'injustícia, que és una desigualtat, la que el jutge procura igualar; [...] de manera que la justícia correctiva serà el terme mitjà entre la pèrdua i el guany. | La que ens queda per considerar és la correctiva, que té lloc en les maneres de tracte, tant voluntaris com a involuntaris. Aquesta forma del just és diferent de l'anterior. En efecte, la justícia distributiva dels béns comuns és sempre conforme a la proporció que hem dit, doncs fins i tot quan es tracta de la distribució d'un fons comú, es farà conforme a la proporció en què estiguin, unes respecte d'unes altres, les contribucions aportades; i la injustícia que s'oposa a aquesta classe de justícia és la que va contra la proporció. En canvi, la justícia de les maneres de tracte és, sí, una igualtat, i l'injust una desigualtat, però no segons aquella proporció, sinó segons la proporció aritmètica. El mateix dóna, en efecte, que un home bé hagi defraudat a un dolent que un de dolent hagi defraudat a un bé, o que l'adulteri hagi estat comès per l'home bo o dolent; la llei només mira a l'espècie del dany i tracta com a iguals al que comet la injustícia i al que la sofreix, al que perjudica i al perjudicat. De manera que és aquesta classe d'injustícia, que és una desigualtat, la que el jutge procura igualar; [...] de manera que la justícia correctiva serà el terme mitjà entre la pèrdua i el guany. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Ètica a | + | {{Ref|Ref=''Ètica a NIcòmac'', V, 4, 1131b (Centre d'Estudis Constitucionals, Madrid 1984, 4ª ed., p. 75-76).|Títol=Ètica a NIcòmac|Cita=true}} |
{{Propietat | {{Propietat | ||
|Propi=No | |Propi=No | ||
Revisió del 23:20, 7 abr 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia La que ens queda per considerar és la correctiva, que té lloc en les maneres de tracte, tant voluntaris com a involuntaris. Aquesta forma del just és diferent de l'anterior. En efecte, la justícia distributiva dels béns comuns és sempre conforme a la proporció que hem dit, doncs fins i tot quan es tracta de la distribució d'un fons comú, es farà conforme a la proporció en què estiguin, unes respecte d'unes altres, les contribucions aportades; i la injustícia que s'oposa a aquesta classe de justícia és la que va contra la proporció. En canvi, la justícia de les maneres de tracte és, sí, una igualtat, i l'injust una desigualtat, però no segons aquella proporció, sinó segons la proporció aritmètica. El mateix dóna, en efecte, que un home bé hagi defraudat a un dolent que un de dolent hagi defraudat a un bé, o que l'adulteri hagi estat comès per l'home bo o dolent; la llei només mira a l'espècie del dany i tracta com a iguals al que comet la injustícia i al que la sofreix, al que perjudica i al perjudicat. De manera que és aquesta classe d'injustícia, que és una desigualtat, la que el jutge procura igualar; [...] de manera que la justícia correctiva serà el terme mitjà entre la pèrdua i el guany.
| Ètica a NIcòmac, V, 4, 1131b (Centre d'Estudis Constitucionals, Madrid 1984, 4ª ed., p. 75-76). |
Original en castellà
La que nos queda por considerar es la correctiva, que tiene lugar en los modos de trato, tanto voluntarios como involuntarios. Esta forma de lo justo es distinta de la anterior. En efecto, la justicia distributiva de los bienes comunes es siempre conforme a la proporción que hemos dicho, pues incluso cuando se trata de la distribución de un fondo común, se hará conforme a la proporción en que estén, unas respecto de otras, las contribuciones aportadas; y la injusticia que se opone a esta clase de justicia es la que va contra la proporción. En cambio, la justicia de los modos de trato es, sí, una igualdad, y lo injusto una desigualdad, pero no según aquella proporción, sino según la proporción aritmética. Lo mismo da, en efecto, que un hombre bueno haya defraudado a uno malo que uno malo haya defraudado a uno bueno, o que el adulterio haya sido cometido por el hombre bueno o malo; la ley sólo mira a la especie del daño y trata como iguales al que comete la injusticia y al que la sufre, al que perjudica y al perjudicado. De modo que es esta clase de injusticia, que es una desigualdad, la que el juez procura igualar; [...] de modo que la justicia correctiva será el término medio entre la pérdida y la ganancia.