Diferència entre revisions de la pàgina «Wittgenstein: tautologies i contradiccions»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Wittgenste...».) |
m (Text de reemplaçament - "lógicas" a "lògiques") |
||
| Línia 17: | Línia 17: | ||
Entre els possibles grups de condicions de veritat, hi ha dos casos extrems. | Entre els possibles grups de condicions de veritat, hi ha dos casos extrems. | ||
| − | En un la proposició és veritable per a totes les possibilitats de veritat de les proposicions elementals. Nosaltres diem que les condicions de veritat són '' | + | En un la proposició és veritable per a totes les possibilitats de veritat de les proposicions elementals. Nosaltres diem que les condicions de veritat són ''tautològiques''. |
En l'altre cas la proposició és falsa per a totes les possibilitats de veritat: les condicions de veritat són ''contradictòries''. | En l'altre cas la proposició és falsa per a totes les possibilitats de veritat: les condicions de veritat són ''contradictòries''. | ||
Revisió del 18:00, 7 abr 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Entre els possibles grups de condicions de veritat, hi ha dos casos extrems.
En un la proposició és veritable per a totes les possibilitats de veritat de les proposicions elementals. Nosaltres diem que les condicions de veritat són tautològiques.
En l'altre cas la proposició és falsa per a totes les possibilitats de veritat: les condicions de veritat són contradictòries.
La proposició mostra allò que diu: la tautologia i la contradicció mostren que no diuen res. [...]
Tautologia i contradicció no són figures de la realitat. No representen cap possible estat de coses. En efecte, una permet tots els possibles estats de coses; l'altra, cap.
| Tractatus Logico-Philosophicus, 4.46, Aliança, Madrid 1973, p. 107-108. |
Original en castellà
Entre los posibles grupos de condiciones de verdad, hay dos casos extremos.
En uno la proposición es verdadera para todas las posibilidades de verdad de las proposiciones elementales. Nosotros decimos que las condiciones de verdad son tautológicas.
En el otro caso la proposición es falsa para todas las posibilidades de verdad: las condiciones de verdad son contradictorias.
La proposición muestra aquello que dice: la tautología y la contradicción muestran que no dicen nada. [...]
Tautología y contradicción no son figuras de la realidad. No representan ningún posible estado de cosas. En efecto, una permite todos los posibles estados de cosas; la otra, ninguno.