Diferència entre revisions de la pàgina «Contrastació»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "hipòtesi, confirmació de" a "hipòtesi, confirmació d'") |
m (Text de reemplaçament - "refutarse" a "refutar-se") |
||
Línia 29: | Línia 29: | ||
</div> | </div> | ||
− | D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]] sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de [[falsació|falsació]]. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot | + | D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. [[Autor:Popper, Karl Raimund|Karl R. Popper]] sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de [[falsació|falsació]]. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar del seu [[corroboració|corroboració]]'', ''però no de la seva confirmació. |
Revisió del 15:00, 5 abr 2015
(en anglès, testing) Conjunt d'operacions, teòriques i experimentals, per mitjà de les quals es posa a prova una hipòtesi científica o d'una teoria. Obeeix a la idea que només la concordança amb els fets justifica una hipòtesi o una teoria. Els seus possibles resultats són la hipòtesi, confirmació d' o la desconfirmació o refutació. Adoptant l'escriptura d'hipòtesi científica com una generalització, a saber,
[math]\displaystyle{ \forall{x}(Fx\rightarrow{Gx}) }[/math],
tota contrastació que doni com a resultat
[math]\displaystyle{ Fa\wedge Ga }[/math]
és una instància confirmadora de la hipòtesi, mentre que
[math]\displaystyle{ Fa\wedge ¬Ga }[/math]
és una instància desconfirmadora o la refutació.
[math]\displaystyle{ \forall{x}(Fx\rightarrow{Gx}) }[/math] | hipòtesi | tots els cignes són blancs |
[math]\displaystyle{ Fa\wedge Ga }[/math] | confirmació | hi ha almenys un cigne blanc |
[math]\displaystyle{ Fa\wedge ¬Ga }[/math] | refutació | hi ha un cigne que no és blanc |
D'un i un altre cas es diu que són «evidències» rellevants per a la hipòtesi. Karl R. Popper sosté que la contrastació ha de tenir caràcter deductiu, i es duu a terme mitjançant intents consecutius de falsació. Segons ell, una teoria mai pot verificar-se empíricament, sinó que només pot refutar-se. Quan una hipòtesi supera constants i successius intents de falsació i, amb això, «demostra el seu tremp», podem parlar del seu corroboració, però no de la seva confirmació.