Diferència entre revisions de la pàgina «Eubúlides»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Eubúlides }} <small>(en grec Grec::Εὑβουλίδης)</small> Filòsof grec nascut a Milet al segle IV a. de C. pertanyent a...».) |
m (Text de reemplaçament - "Demóstenes" a "Demòstenes") |
||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
<small>(en grec [[Grec::Εὑβουλίδης]])</small> | <small>(en grec [[Grec::Εὑβουλίδης]])</small> | ||
| − | Filòsof grec nascut a Milet al segle IV a. de C. pertanyent a l'escola [[megàrics|megàrica]]. Mestre de | + | Filòsof grec nascut a Milet al segle IV a. de C. pertanyent a l'escola [[megàrics|megàrica]]. Mestre de Demòstenes i adversari d' [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]]. Va substituir a [[Autor:Euclides de Mègara|Euclides de Mègara]] en la direcció de l'escola ([[Recurs:Diògenes Laerci: Euclides de Mègara |veure text]] ). Va impulsar una línia de raonament contraria a la primitiva orientació socràtica de l'escola, i va encaminar els seus raonaments cap a l'[[erística|erística]], a fi de fer prevaler les pròpies opinions mitjançant l'ús de recursos dialèctics i retòrics subtils. A través d'aquesta pràctica volia mostrar, mitjançant el recurs a l'absurd si era necessari, les seves tesis filosòfiques, alhora que amb això mostrava la riquesa i ambigüitat del llenguatge. Va formular diversos arguments sofísticos, com la [[paradoxa del mentider|paradoxa del mentider]], el [[sofisma|sofisma]] de l'[[argument del cornudo|cornudo]], la paradoxa del calb o la [[paradoxa del munt|del munt]] ([[sorites|''sorites'']])'', ''etc. |
{{ImatgePrincipal | {{ImatgePrincipal | ||
|Imatge=Eubulides2.jpg | |Imatge=Eubulides2.jpg | ||
Revisió del 22:40, 2 abr 2015
(en grec Εὑβουλίδης)
Filòsof grec nascut a Milet al segle IV a. de C. pertanyent a l'escola megàrica. Mestre de Demòstenes i adversari d' Aristòtil. Va substituir a Euclides de Mègara en la direcció de l'escola (veure text ). Va impulsar una línia de raonament contraria a la primitiva orientació socràtica de l'escola, i va encaminar els seus raonaments cap a l'erística, a fi de fer prevaler les pròpies opinions mitjançant l'ús de recursos dialèctics i retòrics subtils. A través d'aquesta pràctica volia mostrar, mitjançant el recurs a l'absurd si era necessari, les seves tesis filosòfiques, alhora que amb això mostrava la riquesa i ambigüitat del llenguatge. Va formular diversos arguments sofísticos, com la paradoxa del mentider, el sofisma de l'cornudo, la paradoxa del calb o la del munt (sorites), etc.