Diferència entre revisions de la pàgina «Galenisme»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "teleológica" a "teleològica") |
m (Text de reemplaçament - "Bizancio" a "Bizanci") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Corrent mèdic-filosòfica sorgida com a sistematització i modificació dels estudis de [[Autor:Galè, Claudi|Galè]], caracteritzats per la seva interpretació [[teleologia|teleològica]] de tots els organismes vius. | Corrent mèdic-filosòfica sorgida com a sistematització i modificació dels estudis de [[Autor:Galè, Claudi|Galè]], caracteritzats per la seva interpretació [[teleologia|teleològica]] de tots els organismes vius. | ||
| − | La tesi de Galè segons la qual el metge no ha de limitar-se a l'exercici d'una tècnica, sinó que deu també ser filòsof i portar una vida plenament moral, juntament amb la seva important sistematització de la medicina clàssica (especialment d'origen [[Autor:Hipòcrates de Cos|hipocrático]]), van generar un moviment de gran influència fins a bé entrat el Renaixement. Però, aquest moviment, cercenó en realitat el pensament de Galè en prendre les seves doctrines com a dogmes. Per això, ha de distingir-se entre Galè i un galenisme que encara va accentuar més els aspectes [[teleologia|teleològics]]. Com a corrent organitzada es remunta a Oribasio ( 403), Italy Abbas ( 994) i [[Autor:Avicenna|Avicenna]] i, a través d'aquests autors, va dominar les teories mèdiques en | + | La tesi de Galè segons la qual el metge no ha de limitar-se a l'exercici d'una tècnica, sinó que deu també ser filòsof i portar una vida plenament moral, juntament amb la seva important sistematització de la medicina clàssica (especialment d'origen [[Autor:Hipòcrates de Cos|hipocrático]]), van generar un moviment de gran influència fins a bé entrat el Renaixement. Però, aquest moviment, cercenó en realitat el pensament de Galè en prendre les seves doctrines com a dogmes. Per això, ha de distingir-se entre Galè i un galenisme que encara va accentuar més els aspectes [[teleologia|teleològics]]. Com a corrent organitzada es remunta a Oribasio ( 403), Italy Abbas ( 994) i [[Autor:Avicenna|Avicenna]] i, a través d'aquests autors, va dominar les teories mèdiques en Bizanci i entre els àrabs. A partir del segle XI es va introduir a l'escola de Salern, des d'on va començar a exercir influència en la medicina occidental. Durant el Renaixement es van intentar recuperar les doctrines pròpies de Galè, a partir dels textos grecs originals. Vesalio i altres destacats metges i anatomistes van atacar el galenisme, del que van destacar la seva errònia anatomia, ja que Galè solament va disseccionar animals, no cadàvers humans. |
<center>[[Image:VESALIO.gif]]</center> | <center>[[Image:VESALIO.gif]]</center> | ||
Revisió del 22:10, 29 març 2015
Corrent mèdic-filosòfica sorgida com a sistematització i modificació dels estudis de Galè, caracteritzats per la seva interpretació teleològica de tots els organismes vius.
La tesi de Galè segons la qual el metge no ha de limitar-se a l'exercici d'una tècnica, sinó que deu també ser filòsof i portar una vida plenament moral, juntament amb la seva important sistematització de la medicina clàssica (especialment d'origen hipocrático), van generar un moviment de gran influència fins a bé entrat el Renaixement. Però, aquest moviment, cercenó en realitat el pensament de Galè en prendre les seves doctrines com a dogmes. Per això, ha de distingir-se entre Galè i un galenisme que encara va accentuar més els aspectes teleològics. Com a corrent organitzada es remunta a Oribasio ( 403), Italy Abbas ( 994) i Avicenna i, a través d'aquests autors, va dominar les teories mèdiques en Bizanci i entre els àrabs. A partir del segle XI es va introduir a l'escola de Salern, des d'on va començar a exercir influència en la medicina occidental. Durant el Renaixement es van intentar recuperar les doctrines pròpies de Galè, a partir dels textos grecs originals. Vesalio i altres destacats metges i anatomistes van atacar el galenisme, del que van destacar la seva errònia anatomia, ja que Galè solament va disseccionar animals, no cadàvers humans.
