Diferència entre revisions de la pàgina «Gemelli, Agostino»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{AutorWiki}} {{Autor |Nom=Agostino |Cognom=Gemelli }} Metge i psicòleg italià, nascut a Milà. Després d'estudiar medicina i dedicar-se inicialment a la biolo...».) |
m (Text de reemplaçament - "escolástica" a "escolàstica") |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
|Cognom=Gemelli | |Cognom=Gemelli | ||
}} | }} | ||
| − | Metge i psicòleg italià, nascut a Milà. Després d'estudiar medicina i dedicar-se inicialment a la biologia, deixant de costat les seves conviccions socialistes, es converteix al catolicisme i ingressa en l'ordre dels franciscans. Encara que no era pròpiament un filòsof, pren part en el sorgiment de la [[ | + | Metge i psicòleg italià, nascut a Milà. Després d'estudiar medicina i dedicar-se inicialment a la biologia, deixant de costat les seves conviccions socialistes, es converteix al catolicisme i ingressa en l'ordre dels franciscans. Encara que no era pròpiament un filòsof, pren part en el sorgiment de la [[neoescolàstica|neoescolàstica]] a Itàlia, fundant en 1909 la «Rivista vaig donar filosofia neoscolastica». Més endavant, en 1921, funda un dels centres més prestigiosos del neoescolasticisme, la universitat del Sacre Cuore, de Milà, on organitza un laboratori de [[psicologia|psicologia]] experimental. Deixeble de [[Volpi:Oswald_Külpe|Oswald Külpe]] (1862-1915), director de l'anomenada escola de Würzburgo, va intentar valorizar la psicologia davant la [[idealisme|filosofia idealista]] dominant en la seva època. |
Entre les seves obres, destaquen: ''Nous horitzons de la psicologia experimental'' (1924) i ''Introducció a la psicologia'' (1947, obra en col·laboració). | Entre les seves obres, destaquen: ''Nous horitzons de la psicologia experimental'' (1924) i ''Introducció a la psicologia'' (1947, obra en col·laboració). | ||
Revisió del 23:00, 25 març 2015
Avís: El títol a mostrar «Agostino Gemelli» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Gemelli, Agostino».
Metge i psicòleg italià, nascut a Milà. Després d'estudiar medicina i dedicar-se inicialment a la biologia, deixant de costat les seves conviccions socialistes, es converteix al catolicisme i ingressa en l'ordre dels franciscans. Encara que no era pròpiament un filòsof, pren part en el sorgiment de la neoescolàstica a Itàlia, fundant en 1909 la «Rivista vaig donar filosofia neoscolastica». Més endavant, en 1921, funda un dels centres més prestigiosos del neoescolasticisme, la universitat del Sacre Cuore, de Milà, on organitza un laboratori de psicologia experimental. Deixeble de Oswald Külpe (1862-1915), director de l'anomenada escola de Würzburgo, va intentar valorizar la psicologia davant la filosofia idealista dominant en la seva època.
Entre les seves obres, destaquen: Nous horitzons de la psicologia experimental (1924) i Introducció a la psicologia (1947, obra en col·laboració).