Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Hegel 1»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "d'Hegel" a "de Hegel") |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hegel 1|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hegel 1|Idioma=Español}} | ||
| − | Atès que les determinacions ètiques constitueixen el concepte de la llibertat, són la | + | Atès que les determinacions ètiques constitueixen el concepte de la llibertat, són la substancialitat o l'essència universal dels individus, que es comporten respecte a ella com alguna cosa merament accidental. L'individu li és indiferent a l'eticitat objectiva que és l'única cosa permanent i el poder que regeix la vida dels individus. Per això l'eticitat ha estat representada com la justícia eterna dels pobles, com els déus existents en i per si, enfront dels quals les obertures moviments dels individus no passen de ser un joc. |
{{Ref|Ref=Hegel: ''Principis de la filosofia del dret ''§ 145. (Ed. Sud-americana, Buenos Aires 1975, p. 196)|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Hegel: ''Principis de la filosofia del dret ''§ 145. (Ed. Sud-americana, Buenos Aires 1975, p. 196)|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:32, 21 març 2015
Atès que les determinacions ètiques constitueixen el concepte de la llibertat, són la substancialitat o l'essència universal dels individus, que es comporten respecte a ella com alguna cosa merament accidental. L'individu li és indiferent a l'eticitat objectiva que és l'única cosa permanent i el poder que regeix la vida dels individus. Per això l'eticitat ha estat representada com la justícia eterna dels pobles, com els déus existents en i per si, enfront dels quals les obertures moviments dels individus no passen de ser un joc.
| Hegel: Principis de la filosofia del dret § 145. (Ed. Sud-americana, Buenos Aires 1975, p. 196) |
Original en castellà
Dado que las determinaciones éticas constituyen el concepto de la libertad, son la sustancialidad o la esencia universal de los individuos, que se comportan respecto a ella como algo meramente accidental. El individuo le es indiferente a la eticidad objetiva que es lo único permanente y el poder que rige la vida de los individuos. Por ello la eticidad ha sido representada como la justicia eterna de los pueblos, como los dioses existentes en y por sí, frente a los cuales los vanos movimientos de los individuos no pasan de ser un juego.
Hegel: Principios de la filosofía del derecho § 145. (Ed. Sudamericana, Buenos Aires 1975, p. 196)