Diferència entre revisions de la pàgina «Popper: contrafàctics»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Popper: contrafáctic...».) |
m (Text de reemplaçament - "contrafácticos" a "contrafàctics") |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| − | |Nom=Popper: | + | |Nom=Popper: contrafàctics |
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| Línia 19: | Línia 19: | ||
| − | un «condicional necessari» o «condicional nómico»; i expressa, segons crec, la qual cosa alguns autors han anomenat «condicionals subjuntius» o «condicionals | + | un «condicional necessari» o «condicional nómico»; i expressa, segons crec, la qual cosa alguns autors han anomenat «condicionals subjuntius» o «condicionals contrafàctics» (em sembla, no obstant això, que altres autors esmenten alguna cosa diferent amb «condicional contrafáctico»: consideren que aquest nom implica que ''a'' és fàcticament fals; al meu entendre no ha de recomanar-se aquesta ocupació). |
Prou una lleugera reflexió per adonar-se que la classe dels enunciats naturalment necessaris, N, no solament comprèn la classe de tots els enunciats que -de la mateixa manera que ocorre amb les veritables lleis de la naturalesa- és possible descriure intuïtivament com els quals no queden afectats per canvis de les condicions inicials, sinó també tots aquells enunciats que se segueixen de veritables lleis universals de la Naturalesa, o de teories estructurals sobre el món. Entre aquests haurà enunciats que descriuran un conjunt perfectament definit de condicions inicials: per exemple, uns que tinguin la forma, «si en aquest matràs es barregen hidrogen i oxigen a la temperatura ordinària i a una pressió de <math>1.000g/cm^2</math>, ..., llavors...». Si els enunciats condicionals d'aquest tipus són deductibles de veritables lleis naturals, llavors la seva veritat serà invariante respecte a tots els canvis de condicions inicials: o bé aquestes se satisfaran, i el conseqüent serà veritable (i, per tant, tot el condicional), o bé aquestes condicions (inicials) expressades en l'antecedent no se satisfaran, i seran, per tant, fàcticament falses («contrafácticas»); i, en tal cas, el condicional serà veritable satisfent-se d'una manera buida. | Prou una lleugera reflexió per adonar-se que la classe dels enunciats naturalment necessaris, N, no solament comprèn la classe de tots els enunciats que -de la mateixa manera que ocorre amb les veritables lleis de la naturalesa- és possible descriure intuïtivament com els quals no queden afectats per canvis de les condicions inicials, sinó també tots aquells enunciats que se segueixen de veritables lleis universals de la Naturalesa, o de teories estructurals sobre el món. Entre aquests haurà enunciats que descriuran un conjunt perfectament definit de condicions inicials: per exemple, uns que tinguin la forma, «si en aquest matràs es barregen hidrogen i oxigen a la temperatura ordinària i a una pressió de <math>1.000g/cm^2</math>, ..., llavors...». Si els enunciats condicionals d'aquest tipus són deductibles de veritables lleis naturals, llavors la seva veritat serà invariante respecte a tots els canvis de condicions inicials: o bé aquestes se satisfaran, i el conseqüent serà veritable (i, per tant, tot el condicional), o bé aquestes condicions (inicials) expressades en l'antecedent no se satisfaran, i seran, per tant, fàcticament falses («contrafácticas»); i, en tal cas, el condicional serà veritable satisfent-se d'una manera buida. | ||
Revisió del 19:30, 21 març 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia Podem anomenar a
un «condicional necessari» o «condicional nómico»; i expressa, segons crec, la qual cosa alguns autors han anomenat «condicionals subjuntius» o «condicionals contrafàctics» (em sembla, no obstant això, que altres autors esmenten alguna cosa diferent amb «condicional contrafáctico»: consideren que aquest nom implica que a és fàcticament fals; al meu entendre no ha de recomanar-se aquesta ocupació).
Prou una lleugera reflexió per adonar-se que la classe dels enunciats naturalment necessaris, N, no solament comprèn la classe de tots els enunciats que -de la mateixa manera que ocorre amb les veritables lleis de la naturalesa- és possible descriure intuïtivament com els quals no queden afectats per canvis de les condicions inicials, sinó també tots aquells enunciats que se segueixen de veritables lleis universals de la Naturalesa, o de teories estructurals sobre el món. Entre aquests haurà enunciats que descriuran un conjunt perfectament definit de condicions inicials: per exemple, uns que tinguin la forma, «si en aquest matràs es barregen hidrogen i oxigen a la temperatura ordinària i a una pressió de [math]\displaystyle{ 1.000g/cm^2 }[/math], ..., llavors...». Si els enunciats condicionals d'aquest tipus són deductibles de veritables lleis naturals, llavors la seva veritat serà invariante respecte a tots els canvis de condicions inicials: o bé aquestes se satisfaran, i el conseqüent serà veritable (i, per tant, tot el condicional), o bé aquestes condicions (inicials) expressades en l'antecedent no se satisfaran, i seran, per tant, fàcticament falses («contrafácticas»); i, en tal cas, el condicional serà veritable satisfent-se d'una manera buida.
| La lògica de la investigació científica, Tecnos, Madrid 1977, p. 405-406. |