Diferència entre revisions de la pàgina «Big Bang»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "del temps" a "d'el temps") |
m (Text de reemplaçament - "fletxa d'el temps" a "fletxa del temps") |
||
Línia 2: | Línia 2: | ||
Terme que literalment significa «gran explosió» i designa la teoria [[cosmologia|cosmològica]] que sustenta l'existència d'una ''singularitat'' inicial de l'[[univers|univers]]. Aquesta teoria cosmològica, àmpliament sustentada en l'actualitat, defensa que fa aproximadament uns 15.000 milions d'anys va sorgir tota la matèria i l'energia de l'univers en una espècie d' «explosió». A partir de llavors, l'univers està experimentant un progressiu refredament i expansió (com ho prova l'anomenat desplaçament roent de les galàxies llunyanes, mesurat per la constant d'Hubble, i el descobriment de l'anomenada radiació de fons). Aquesta teoria sorgeix a partir de l'observació d'aquesta expansió i dels càlculs efectuats per Friedmann, que assenyalen que, més o menys en el lapse temporal indicat (l'edat de l'univers segueix sent un tema molt controvertit), la distància entre les galàxies devia ser zero i la densitat i curvatura de la matèria, infinita. ja que matemàticament no és possible realment tractar nombres [[infinit, infinitud|infinits]], aquesta [[hipòtesi|hipòtesi]] suposa -basant-se en la teoria de la relativitat- que en aquest moment la pròpia teoria relativista deixa de tenir validesa, i a això és al que es diu una ''singularitat''. Per tant, en el cas de pensar què hauria succeït ''abans'' del Big Bang, l'única resposta és que no és possible saber-ho, ja que tot model de [[coneixement|coneixement]] científic queda en suspens a causa de l'existència de la ''singularitat''. D'altra banda, l'existència d'hipotètics successos anteriors al Big Bang no tenen cap conseqüència per a l'univers actual i, per tant, no poden tampoc formar part d'un model científic cosmològic. A més, en la mesura en què la «gran explosió» és l'inici de l'univers, és també l'inici d'el temps, de manera que no té sentit preguntar què hi havia «abans», ja que abans del [[temps|temps]] no hi ha «abans». | Terme que literalment significa «gran explosió» i designa la teoria [[cosmologia|cosmològica]] que sustenta l'existència d'una ''singularitat'' inicial de l'[[univers|univers]]. Aquesta teoria cosmològica, àmpliament sustentada en l'actualitat, defensa que fa aproximadament uns 15.000 milions d'anys va sorgir tota la matèria i l'energia de l'univers en una espècie d' «explosió». A partir de llavors, l'univers està experimentant un progressiu refredament i expansió (com ho prova l'anomenat desplaçament roent de les galàxies llunyanes, mesurat per la constant d'Hubble, i el descobriment de l'anomenada radiació de fons). Aquesta teoria sorgeix a partir de l'observació d'aquesta expansió i dels càlculs efectuats per Friedmann, que assenyalen que, més o menys en el lapse temporal indicat (l'edat de l'univers segueix sent un tema molt controvertit), la distància entre les galàxies devia ser zero i la densitat i curvatura de la matèria, infinita. ja que matemàticament no és possible realment tractar nombres [[infinit, infinitud|infinits]], aquesta [[hipòtesi|hipòtesi]] suposa -basant-se en la teoria de la relativitat- que en aquest moment la pròpia teoria relativista deixa de tenir validesa, i a això és al que es diu una ''singularitat''. Per tant, en el cas de pensar què hauria succeït ''abans'' del Big Bang, l'única resposta és que no és possible saber-ho, ja que tot model de [[coneixement|coneixement]] científic queda en suspens a causa de l'existència de la ''singularitat''. D'altra banda, l'existència d'hipotètics successos anteriors al Big Bang no tenen cap conseqüència per a l'univers actual i, per tant, no poden tampoc formar part d'un model científic cosmològic. A més, en la mesura en què la «gran explosió» és l'inici de l'univers, és també l'inici d'el temps, de manera que no té sentit preguntar què hi havia «abans», ja que abans del [[temps|temps]] no hi ha «abans». | ||
− | A aquesta hipòtesi s'han oposat alguns cosmólogos, d'entre els quals destaca Fred Hoyle, que sustenta l'anomenada teoria de l'estat estacionari, la qual suposa la creació contínua de matèria. No obstant això, en l'actualitat amb prou feines és defensada ja que sembla que hi ha una aclaparant preponderància de proves a favor de la hipòtesi del Big Bang. D'altra banda, en la mesura en què no està determinada la massa de l'univers, i es prossegueixen els intents per determinar l'anomenada matèria fosca d'aquest, no està decidit en el si de la teoria si l'univers seguirà expandint-se indefinidament o bé si, en un moment determinat, i a causa de l'atracció gravitatòria, podria començar un procés invers d'implosió que culminaria en un «''Big Crunch''». En aquest cas es barreja la hipòtesi d'una [[temps, fletxa de el|fletxa | + | A aquesta hipòtesi s'han oposat alguns cosmólogos, d'entre els quals destaca Fred Hoyle, que sustenta l'anomenada teoria de l'estat estacionari, la qual suposa la creació contínua de matèria. No obstant això, en l'actualitat amb prou feines és defensada ja que sembla que hi ha una aclaparant preponderància de proves a favor de la hipòtesi del Big Bang. D'altra banda, en la mesura en què no està determinada la massa de l'univers, i es prossegueixen els intents per determinar l'anomenada matèria fosca d'aquest, no està decidit en el si de la teoria si l'univers seguirà expandint-se indefinidament o bé si, en un moment determinat, i a causa de l'atracció gravitatòria, podria començar un procés invers d'implosió que culminaria en un «''Big Crunch''». En aquest cas es barreja la hipòtesi d'una [[temps, fletxa de el|fletxa del temps]] en sentit invers a l'actual. |
{{Etiqueta | {{Etiqueta |
Revisió del 23:10, 18 març 2015
Terme que literalment significa «gran explosió» i designa la teoria cosmològica que sustenta l'existència d'una singularitat inicial de l'univers. Aquesta teoria cosmològica, àmpliament sustentada en l'actualitat, defensa que fa aproximadament uns 15.000 milions d'anys va sorgir tota la matèria i l'energia de l'univers en una espècie d' «explosió». A partir de llavors, l'univers està experimentant un progressiu refredament i expansió (com ho prova l'anomenat desplaçament roent de les galàxies llunyanes, mesurat per la constant d'Hubble, i el descobriment de l'anomenada radiació de fons). Aquesta teoria sorgeix a partir de l'observació d'aquesta expansió i dels càlculs efectuats per Friedmann, que assenyalen que, més o menys en el lapse temporal indicat (l'edat de l'univers segueix sent un tema molt controvertit), la distància entre les galàxies devia ser zero i la densitat i curvatura de la matèria, infinita. ja que matemàticament no és possible realment tractar nombres infinits, aquesta hipòtesi suposa -basant-se en la teoria de la relativitat- que en aquest moment la pròpia teoria relativista deixa de tenir validesa, i a això és al que es diu una singularitat. Per tant, en el cas de pensar què hauria succeït abans del Big Bang, l'única resposta és que no és possible saber-ho, ja que tot model de coneixement científic queda en suspens a causa de l'existència de la singularitat. D'altra banda, l'existència d'hipotètics successos anteriors al Big Bang no tenen cap conseqüència per a l'univers actual i, per tant, no poden tampoc formar part d'un model científic cosmològic. A més, en la mesura en què la «gran explosió» és l'inici de l'univers, és també l'inici d'el temps, de manera que no té sentit preguntar què hi havia «abans», ja que abans del temps no hi ha «abans».
A aquesta hipòtesi s'han oposat alguns cosmólogos, d'entre els quals destaca Fred Hoyle, que sustenta l'anomenada teoria de l'estat estacionari, la qual suposa la creació contínua de matèria. No obstant això, en l'actualitat amb prou feines és defensada ja que sembla que hi ha una aclaparant preponderància de proves a favor de la hipòtesi del Big Bang. D'altra banda, en la mesura en què no està determinada la massa de l'univers, i es prossegueixen els intents per determinar l'anomenada matèria fosca d'aquest, no està decidit en el si de la teoria si l'univers seguirà expandint-se indefinidament o bé si, en un moment determinat, i a causa de l'atracció gravitatòria, podria començar un procés invers d'implosió que culminaria en un «Big Crunch». En aquest cas es barreja la hipòtesi d'una fletxa del temps en sentit invers a l'actual.