Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: l'autonomia de la voluntat»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l'autonomia de la voluntat|Idioma=Español}} L'autonomia de la voluntat és l'estat pel qual aquesta és...».) |
m (Text de reemplaçament - "heteronomía" a "heteronomia") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l'autonomia de la voluntat|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l'autonomia de la voluntat|Idioma=Español}} | ||
− | L'autonomia de la voluntat és l'estat pel qual aquesta és una llei per a si mateixa, independentment de com estan constituïts els objectes del voler. En aquest sentit, el principi de l'autonomia no és més que triar de tal manera que les màximes de l'elecció del voler mateix siguin incloses al mateix temps com a lleis universals. [...] El citat principi d'autonomia és l'únic principi de la moral, doncs d'aquesta manera es troba que ha de ser un imperatiu categòric [...]. Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent a l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per tant, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'algun dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, | + | L'autonomia de la voluntat és l'estat pel qual aquesta és una llei per a si mateixa, independentment de com estan constituïts els objectes del voler. En aquest sentit, el principi de l'autonomia no és més que triar de tal manera que les màximes de l'elecció del voler mateix siguin incloses al mateix temps com a lleis universals. [...] El citat principi d'autonomia és l'únic principi de la moral, doncs d'aquesta manera es troba que ha de ser un imperatiu categòric [...]. Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent a l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per tant, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'algun dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, heteronomia. |
{{Ref|Ref=''Fonamentació de la metafísica dels costums ''(Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 119-120).|Títol=Fonamentació de la metafísica dels costums |Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Fonamentació de la metafísica dels costums ''(Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 119-120).|Títol=Fonamentació de la metafísica dels costums |Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 23:10, 11 març 2015
L'autonomia de la voluntat és l'estat pel qual aquesta és una llei per a si mateixa, independentment de com estan constituïts els objectes del voler. En aquest sentit, el principi de l'autonomia no és més que triar de tal manera que les màximes de l'elecció del voler mateix siguin incloses al mateix temps com a lleis universals. [...] El citat principi d'autonomia és l'únic principi de la moral, doncs d'aquesta manera es troba que ha de ser un imperatiu categòric [...]. Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent a l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per tant, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'algun dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, heteronomia.
Fonamentació de la metafísica dels costums (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 119-120). |
Original en castellà
La autonomía de la voluntad es el estado por el cual ésta es una ley para sí misma, independientemente de cómo están constituidos los objetos del querer. En este sentido, el principio de la autonomía no es más que elegir de tal manera que las máximas de la elección del querer mismo sean incluidas al mismo tiempo como leyes universales. [...] El citado principio de autonomía es el único principio de la moral, pues de esta manera se halla que debe ser un imperativo categórico [...]. Cuando la voluntad busca la ley que ha de determinarla en algún otro lugar diferente a la aptitud de sus máximas para su propia legislación universal y, por lo tanto, sale fuera de sí misma a buscar esa ley en la constitución de alguno de sus objetos, se produce entonces, sin lugar a dudas, heteronomía.