Diferència entre revisions de la pàgina «Cita de Hegel sobre el nombre»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita d'Hegel sobre el nombre|Idioma=Español}} El nombre, en conseqüència, apareix com a magnitud discontí...».) |
m (Text de reemplaçament - "d'Hegel" a "de Hegel") |
||
Línia 1: | Línia 1: | ||
− | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita | + | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita de Hegel sobre el nombre|Idioma=Español}} |
El nombre, en conseqüència, apareix com a magnitud discontínua, però té en la unitat també la continuïtat. Per tant és també el quant en la seva determinació més completa, doncs el terme [està] en ell com a multiplicitat determinada, que té pel seu principi l'un, això és, l'absolutament determinat. | El nombre, en conseqüència, apareix com a magnitud discontínua, però té en la unitat també la continuïtat. Per tant és també el quant en la seva determinació més completa, doncs el terme [està] en ell com a multiplicitat determinada, que té pel seu principi l'un, això és, l'absolutament determinat. | ||
{{Ref|Ref=Hegel, ''Ciència de la lògica'' (Solar/Hachette, Buenos Aires 1968, p. 180).|Cita=true}} | {{Ref|Ref=Hegel, ''Ciència de la lògica'' (Solar/Hachette, Buenos Aires 1968, p. 180).|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} |
Revisió del 18:30, 6 març 2015
El nombre, en conseqüència, apareix com a magnitud discontínua, però té en la unitat també la continuïtat. Per tant és també el quant en la seva determinació més completa, doncs el terme [està] en ell com a multiplicitat determinada, que té pel seu principi l'un, això és, l'absolutament determinat.
Hegel, Ciència de la lògica (Solar/Hachette, Buenos Aires 1968, p. 180). |
Original en castellà
El número, en consecuencia, aparece como magnitud discontinua, pero tiene en la unidad también la continuidad. Por lo tanto es también el cuanto en su determinación más completa, pues el término [está] en él como multiplicidad determinada, que tiene por su principio lo uno, esto es, lo absolutamente determinado.
Hegel, Ciencia de la lógica (Solar/Hachette, Buenos Aires 1968, p. 180).