Mostra la font per a Uniformitat de la naturalesa

{{ConcepteWiki}}
[[principi|Principi]] que s'invoca com a fonament de la [[inferència inductiva|inferència inductiva]] i que suposa que el curs de la [[naturalesa|naturalesa]] es manté sempre el mateix, de manera que el futur ha de semblar-se al passat, atès que a [[causa|causes]] semblants segueixen efectes semblants. [[Autor:Hume, David|David Hume]] va ser el primer a criticar aquest principi, argumentant que tot intent de justificar-lo és inevitablement un [[raonament circular|raonament circular]]. La reconstrucció de l'argumentació de Hume pot ser la següent ([[Recurs:Hume: la uniformitat de la naturalesa, qüestió de fet|veg. text]]):

1. Fins al present, observem que hi ha hagut una relació constant de causa i efecte entre determinats fenòmens, raó per la qual suposem que aquesta connexió també es mantindrà en el futur.

2. Aquesta suposició es basa en la nostra [[creença|creença]] en el principi que «la naturalesa és uniforme».

3. Però aquest principi no és una [[veritats de raó |veritat de raó]], o una relació d'idees, que pugui provar-se mitjançant raonaments deductius. Per tant, serà una veritat de fet, que ha de provar-se com una inferència inductiva.

4. Però si tota inferència inductiva es basa en el principi de la uniformitat de la naturalesa i aquesta, al seu torn, es basa en una inferència inductiva, se segueix que, en la justificació de les inferències inductives, es comet un [[cercle viciós|cercle viciós]].

A la dificultat que comporta provar lògicament l'existència de tal principi se l'ha denominat [[inducció, problema de la|'''problema de la inducció''']].
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}