Mostra la font per a Ruptura epistemològica

{{ConcepteWiki}}
Segons [[Autor:Bachelard, Gaston|G. Bachelard]], discontinuïtat en el procés del [[coneixement|coneixement]] o en el desenvolupament històric de les ciències, que obliga a concebre el coneixement mateix no només com la història del [[Recurs:desenvolupament científic|progrés científic]] sinó també com una successió de corts o «salts» (epistemològics), en els quals la fase posterior suposa una negació, crítica o superació dels errors de la fase anterior. En el procés del coneixement el salt es produeix en el pas del coneixement ingenu i ordinari al coneixement objectiu i científic que, segons Bachelard, cal entendre com una construcció racional de l'objecte. En la història del canvi científic, els salts són els canvis revolucionaris de [[mètode|mètodes]], suposats, tècniques i continguts que no permeten imaginar el desenvolupament científic com una acumulació continuada i progressiva de coneixements ([[Autor:Duhem, Pierre|Duhem]]). Així, per exemple, hi ha «ruptura epistemològica» entre la ciència medieval i la moderna, la [[mecànica clàssica newtoniana|mecànica clàssica]] i la teoria de la relativitat d'[[Autor:Einstein, Albert|Einstein]]. A les ruptures epistemològiques es vinculen els ''obstacles epistemològics'' ([[Recurs:Bachelard: noció d'obstacle epistemològic|vegeu el text]]). Aquest concepte de «ruptura» és utilitzat per [[Autor:Althusser, Louis|Althusser]] per a criticar la interpretació humanista i historicista de [[Autor:Marx, Karl|Marx]]. La teoria de les [[revolució científica|revolucions científiques]] de [[Autor:Kuhn, Thomas Samuel|Kuhn]] s'inspira igualment en aquest mateix concepte. Aquesta idea de les ruptures o dels salts epistemològics, que suposen un canvi estructural i una reorientació global de la perspectiva amb què es contempla un procés psicològic o històric, posa de manifest les tendències [[estructuralisme|estructuralistes]] de Bachelard i Althusser.
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}}