Mostra la font per a Religió, filosofia de la

{{ConcepteWiki}}
Una reflexió des d'una perspectiva natural, racional i objectiva de la [[religió|religió]] com a realitat humana. La [[filosofia|filosofia]], com a activitat reflexiva de segon ordre, pren com a objecte d'estudi no només les característiques que poden considerar-se [[característiques definitòries|definitòries]] del fet global de la religió, o la naturalesa de la religió, que se sintetitza amb la pregunta «què és, en definitiva, la religió?», sinó també els resultats de les ciències positives que estudien un o un altre aspecte d'aquesta, i que tenen el seu origen en la història comparada de les religions, com la [[religió, fenomenologia de la|fenomenologia de la religió]], la sociologia de la religió, o la psicologia de la religió, entre altres.

L'expressió «filosofia de la religió» es deu, pel que sembla, a S. von Storchenau, professor de la universitat de Viena, en 1784, però la seva aparició com a disciplina autònoma i separada de la resta de la filosofia acostuma a assignar-se a [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], que és considerat fundador de la «teoria filosòfica de la religió», amb el seu llibre ''La religió dins dels límits de la mera raó'' (1793).

La filosofia de la [[religió|religió]] neix en substitució de l'anterior [[teologia natural|teologia natural]], desenvolupada durant els segles XVII i XVIII, impulsada pel [[deisme|deisme]] i també pel [[racionalisme|racionalisme]] de [[Autor:Wolff, Christian|Ch. Wolff]], per a donar fonament autònom a la [[creença|creença]] religiosa. Degut, d'una banda, a la secularització creixent de la societat i, per un altre, al desenvolupament del pensament crític filosòfic que té lloc després de la [[Il·lustració|Il·lustració]], l'antiga fonamentació filosòfica de la religió es canvia en ''crítica'' de la religió, i després, ja a la fi del s. XIX, en ''estudi científic ''de la religió.

S'atribueixen a aquesta disciplina tres fases al llarg de les quals es constitueix en disciplina autònoma: 1) la de la nova ''filosofia de la religió ''en la línia iniciada per Kant, els màxims representants de la qual són [[Autor:Lessing, Gotthold I.|Lessing]] i [[Autor:Schleiermacher, Friedrich|Schleiermacher]]; 2) la de ''crítica de la religió'', que s'inicia en el s. XIX i arriba al XX, segons la qual la religió és un estadi de la humanitat superat ([[Autor:Comte, Auguste|A. Comte]]), resultat d'una projecció humana, que pren l'aparent per real ([[Autor:Feuerbach, Ludwig|Feuerbach]]), una [[alienació|alienació]] de l'home causada per les relacions economicosociales, un [[platonisme|platonisme]] per al poble, responsable de la desvaloració de la cultura occidental ([[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]]), una il·lusió o «idea delirant», o una «neurosi obsessiva de la humanitat» deguda a un primitiu estadi infantil, o sentiments i emocions inadequadament expressades en un llenguatge metafísic, que el torna immune a la discussió [[racional|racional]] [[filosofia analítica|(filosofia analítica)]]; i 3) la de les ''ciències de la religió'', nascudes a la fi del s. XIX, a partir de nombroses investigacions empíriques sobre els fets religiosos, i que donen origen a la història comparada de les religions, la [[religió, fenomenologia de la|fenomenologia de la religió]], la sociologia i psicologia de la religió, entre altres. Els investigadors que es basen en aquests resultats empírics -[hist0uct.htm  Émile Durkheim], [[Autor:Simmel, Georg|Georg Simmel]], [[Autor:Weber, Max|Max Weber]], [[Autor:Troeltsch, Ernst|Ernst Troeltsch]], [[Autor:Lévy-Bruhl, Lucien|Lucien Lévy-Bruhl]], etc.- no s'adhereixen ja a l'anterior postura crítica i combativa contra la religió, sinó que parteixen del supòsit que aquesta pot estudiar-se de forma objectiva i neutral com qualsevol altre fenomen de la societat.

La filosofia de la religió té elements de tota la seva història i és, per tant, una reflexió independent de la teologia, autònoma, lliure, reflexiva i crítica sobre la naturalesa de la [[religió|religió]] ([[Recurs:cita filosofia de la religió|veg. citació]]). La complexitat del fenomen religiós i el seu enraizamiento en la vida o en les vivències de l'individu i del grup obliga que aquesta reflexió comprengui també consideracions de tipus sociològic (''sociologia de la religió''), psicològic (''psicologia de la religió'') i històric (''història de les religions'').


Veg. [[Misteris,_religions_dels|religions dels misteris]], [[neoconfucionisme]]

[[File:book3.gif]] [[Bibliografia:bibliografia sobre filosofia de la religió|Bibliografia]]

{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Viena
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia de la religió
}}
{{InfoWiki}}