Mostra la font per a Voltaire: religió i superstició

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Voltaire: religió i superstició|Idioma=Español}}
''De si és útil mantenir al poble en la superstició''

És tal la debilitat del gènere humà, i tal la seva perversitat, que sens dubte val més per a ell ser subjugat per totes les supersticions possibles, sempre que no siguin mortíferes, que viure sense religió. L'home sempre ha tingut necessitat d'un fre, i encara que fos ridícul fer sacrificis als faunes, als silvans, a les nàiades, era molt més raonable i més útil adorar aquestes fantàstiques imatges de la Divinitat que lliurar-se a l'ateisme. Un ateu que fos raonador, violent i poderós, seria un assot tan funest com un supersticiós sanguinari.

Quan els homes no tenen nocions clares de la Divinitat, les idees falses la supleixen, com en els mals temps es trafica amb moneda devaluada quan no es té moneda bona. El pagà no gosava cometre un crim davant el temor de ser castigat pels falsos déus [...] En tots els llocs en què hi ha establerta una societat, és necessària una religió; les lleis vetllen sobre els crims coneguts i la religió sobre els crims secrets.

Però una vegada que els homes han arribat a abraçar una religió pura i santa, la superstició es torna no només inútil, sinó molt perillosa. No s'ha de tractar d'alimentar amb glans a aquells als quals Déu es digna alimentar amb pa.

La superstició és a la religió el que l'astrologia a l'astronomia: la filla molt boja d'una mare molt entenimentada. Aquestes dues filles han subjugat molt temps tota la terra.
{{Ref|Ref=''Tratado sobre la tolerancia, ''en ''Opúsculos satíricos y filosóficos. ''Traducción de R. de Dampierre, Alfaguara, Madrid 1978, p. 82-83.|Títol=Tratado sobre la tolerancia, ''en ''Opúsculos satíricos y filosóficos. |Cita=true}}
{{InfoWiki}}