Mostra la font per a Text de Hobbes

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Text de Hobbes|Idioma=Español}}

La imaginació no és més que el ''sentit decaient'', i es troba en els homes i en moltes altres criatures vivents tant en la vigília com durant el somni. [...] A aquest ''decaure del sentit'', com vaig dir abans,l'anomenem'' imaginació ''quan volem expressar la cosa mateixa o la seva ''fantasia''. Però quan volem expressar el ''decaïment'', i dir que el sentit és vell, passat i s'esvaeix, parlem de ''memòria''. Per això imaginació i memòria són una sola i mateixa cosa, que per diverses raons té noms diversos. [...]

Per part seva, la sensació es refereix exclusivament a les coses que han estat abans percebudes en el sentit, ja sigui d'una vegada íntegrament o ja sigui per parts en diferents moments. La primera (que implica l'acte d'imaginar la totalitat de l'objecte tal com va ser presentat al sentit) és ''simple imaginació'', com quan imaginem un home o un cavall abans vists. L'altra és ''composta'', com quan per la visió d'un home en un moment i d'un cavall en un altre, formem en la nostra ment un centaure. Quan un home compon la imatge de la seva pròpia persona a partir de la imatge de les accions d'un altre home, com en els individus que s'imaginen ser un Hèrcules o un Alexandre (cosa freqüent en els afeccionats afectes a la lectura de relats), es tracta d'una imaginació composta que, en sentit propi, no és sinó una ficció de la ment.
{{Ref|Ref=''''''Th. Hobbes, ''Leviatan'', cap. 2 (Editora Nacional, Madrid 1979, p. 126-128).|Títol=''''Th. Hobbes, ''Leviatan|Cita=true}}
{{InfoWiki}}