Mostra la font per a Pinillos:, J.L.: els instints en l'home

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Text de Pinillos 2|Idioma=Español}}
'''José L. Pinillos: '''els instints en l'home

Amb una expressió feliç, Portmann va qualificar una vegada a l'home com ser de manques. Li falten, en efecte, més que a cap altre ser aquestes pautes fixes d'acció i, per tant, tancades, que converteixen a l'animal en un ser «enclassat», que es mou amb relativa seguretat en un hàbitat en què estimulacions i respostes guarden una correspondència prefixada tenaçment per l'evolució de l'espècie. L'hàbitat de l'home és, insistim, molt més indefinit i obert; és, en definitiva, la realitat sencera i no una porció limitada d'ella. Ecològicament, l'home és un ésser ecumènic; en qualsevol medi pot fer la seva casa, la qual cosa, tornat per passiva, significa que en realitat manca d'una ''oikia'' natural com els altres animals i necessàriament ha de fer-la-hi. L'home, per dir-ho escaridament, és un ésser al que la naturalesa ha expulsat del seu si, forçant-li així a inventar-se el seu propi món o a perir; més que un ésser de respostes és, doncs, un ésser de propostes; un ''homo agens ''més que ''reagens'', un ser activament obert. En aquest ésser de màxima plasticitat i mínimes pautes fixes és lògic que els instints no trobin convenient acomodament. D'aquí que la psicologia científica no fiï molt en les concepcions vitalistes que posen com a fonament regulatiu del comportament humà els grans instints com Eros o Tánatos. L'amor i la mort, quin dubte cap formen part dels grans temes de la vida, com ningú dubta tampoc que l'anomenat instint de conservació juga en alguna manera una comesa central en la conducta de tot ésser viu. Però una cosa és acceptar que semblants proposicions posseeixen un sentit en el llenguatge ordinari o en la poesia, i una altra molt diferent és pretendre convertir-les en proposicions científiques amb valor explicatiu. Afirmar que l'home, posem per cas, destrueix o se suïcida perquè li impulsa a això un fosc i profund instint de mort és incórrer de nou, però pitjor, en la vella tautologia d'afirmar que l'adormidera dorm perquè posseeix una oculta virtut dormitiva.

Alguns moviments psicològics contemporanis, com la psicoanàlisi, han incorregut, mal que els pesi, en aquest vici de fons, agreujat a més per la circumstància de ser justament l'home aquell organisme on la plasticitat del sistema nerviós aconsegueix la seva màxima expressió i la creació cultural és una necessitat biològica.
{{Ref|Ref=''Principios de psicología'', Alianza, Madrid 1975, p. 226.|Títol=Principios de psicología|Cita=true}}
{{InfoWiki}}