Mostra la font per a Mounier, E.: l'autèntica llibertat de la persona

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Mounier, E.: l'autèntica llibertat de la persona|Idioma=Español}}
El món de les relacions objectives i del determinisme, el món de la ciència positiva és, alhora, el món més impersonal, el més inhumà, el més allunyat de l'existència. La persona no troba en ell el seu lloc perquè, en la perspectiva que té de la realitat, no explica per res una nova dimensió que la persona introdueix al món: la llibertat. Parlem aquí de llibertat espiritual. Cal distingir-la acuradament de la llibertat del liberalisme burgès.

Els règims autoritaris tenen per costum afirmar que ells defensen contra el liberalisme la veritable llibertat de l'home, l'acte propi del qual no és la possibilitat de suspendre els seus actes o de negar-se indefinidament, sinó d{{'}}''adherir-s'hi''.

Tenen raó en el fet que el liberalisme, buit de tota fe, ha traslladat el valor de la llibertat, de la seva fi, a les maneres del seu exercici. L'espiritualitat de l'acte lliure li sembla llavors que no és donar-se un fi, ni fins i tot triar-lo, sinó estar a la vora de l'elecció, sempre disponible, sempre suspès i mai compromès. En el concloure en l'actual veu la suprema grolleria.

La condició esclavitzada de la persona, sobre la qual el marxisme ha cridat l'atenció, ha dividit, no obstant això, als homes en dues classes quant a l'exercici de la llibertat espiritual. Els uns, prou apartats de les necessitats de la vida material per a poder oferir-se el luxe d'aquesta disponibilitat, feien d'ella una forma del seu oci, omple de molta complaença i totalment desproveïda d'amor. Els altres, als quals no se'ls deixava veure una altra cara de la llibertat més que la de les llibertats polítiques, rebien el simulacre d'elles en un règim que els llevava a poc a poc tota eficàcia i retirava dissimuladament als seus beneficiaris la llibertat material que els hagués permès l'exercici d'una autèntica llibertat espiritual.

Els feixismes i el marxisme tenen raó en denunciar en aquesta forma de llibertat un poder d'il·lusió i de dissolució. La llibertat de la persona és la llibertat de descobrir per si mateixa la seva vocació i d'adoptar lliurement els mitjans de realitzar-la. No és una llibertat d'abstenció, sinó una llibertat de compromís. Lluny d'excloure tota violència material, implica en el cor del seu exercici les disciplines que són la condició mateixa de la seva maduresa. Imposa igualment, en el règim social i econòmic, totes les violències materials necessàries cada vegada que a favor de condicions històriques donades la llibertat material deixada a les persones o els grups cau en l'esclavitud o col·loca en situació d'inferioritat a alguna altra persona. Ja és a dir bastant que la reivindicació d'un règim de llibertat espiritual no té cap solidaritat amb la prohibició dels fraus a la llibertat i de les opressions secretes l'anarquia liberal de les quals ha infestat el règim polític i social de les democràcies contemporànies.

Però com més necessàries són aquestes precisions, tant més importa el denunciar aquest primari i groller descrèdit en el qual alguns intenten avui llançar a la llibertat, solidàriament amb el liberalisme agonitzant. La llibertat de la persona és ''adhesió. ''Però aquesta adhesió no és pròpiament personal més que si és un ''compromís ''consentit i renovat en una vida espiritual alliberadora, no la simple ''adherència ''obtinguda per la força o per l'entusiasme a un conformisme públic. Paralitzar l'anarquia en un sistema totalitari rígid, no és organitzar la llibertat.

La persona no pot, doncs, rebre des de fora ni la llibertat espiritual ni la comunitària. Tot el que pot fer i tot el que ha de fer per la persona un règim institucional és anivellar certs obstacles exteriors i afavorir certes vies. A saber:

1r- Desarmar qualsevol forma d'opressió de les persones.

2n- Establir, al voltant de la persona, un marge d'independència i de vida privada que asseguri a la seva elecció una matèria, un cert joc i una garantia a la xarxa de les pressions socials.

3r- Organitzar tot l'aparell social sobre el principi de la responsabilitat personal, fer actuar en ell els automatismes en el sentit d'una major llibertat oferta a l'elecció de cadascun.

Es pot així arribar a un ''alliberament ''principalment negatiu de l'home. La veritable llibertat espiritual correspon conquistar-la exclusivament cadascun. No es pot confondre sense caure en la utopia la minimització de les tiranies materials amb el «Regnat de la llibertat».
{{Ref|Ref=''Manifiesto al servicio del personalismo. ''Taurus, Madrid p. 89-92.|Títol=Manifiesto al servicio del personalismo. |Cita=true}}
{{InfoWiki}}