Mostra la font per a Herder: Kant

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Herder: Kant|Idioma=Español}}

He tingut la sort de conèixer a un filòsof, que va ser el meu mestre. Aquest home tenia en els seus anys més florents tota l'àgil alegria d'un noi, la qual, segons crec, segueix acompanyant-li fins a en els anys de l'ancianitat. El seu front, feta per a pensar, era la seu d'un goig i una alegria indestructibles, els discursos més pletòrics fluïen dels seus llavis, la broma, l'humorisme i l'enginy estaven en tot moment a la seva disposició, i les seves lliçons, a més d'ensenyar, captivaven i entretenien. Amb el mateix esperit amb què examinava les doctrines de Leibniz, Wolff, Baumgarten i Hume i les lleis naturals de Kepler, Newton i els físics, analitzava els escrits de Rousseau publicats aleshores, el seu ''Emili'' i el seu ''Heloïsa'', igual que qualsevol descobriment natural que pogués tenir notícia, per a retornar sempre, una vegada i una altra, al lliure coneixement de la naturalesa i al valor moral de l'home. La història de l'home, dels pobles i de la naturalesa, la ciència natural, la matemàtica, l'experiència: tals eren les fonts amb què aquest filòsof animava les seves lliçons i el seu tracte: res digne de ser conegut era indiferent per a ell; cap càbala, cap secta, cap avantatge personal, cap vel·leïtat de fama va exercir mai sobre ell algun encant comparable al del desig d'estendre i il·luminar la veritat. Animava als seus deixebles i els coaccionava gratament a pensar per compte propi; el despotisme repugnava a la seva manera de ser. Aquest home, el nom del qual esmento amb el més gran respecte i amb la més gran gratitud, és Immanuel Kant; la seva imatge s'alça agradablement davant meu.
{{Ref|Ref=Citado por E. Cassirer, ''Kant, vida y doctrina'', FCE, México 1974, p. 105-106.|Cita=true}}
{{InfoWiki}}