Mostra la font per a Heidegger: la temporalitat i la cura

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Heidegger: la temporalitat i la cura.
|Idioma=Español
}}
Si l'«estat de resolt» constitueix la manera de la cura pròpia, però ell mateix només és possible gràcies a la temporalitat, llavors és necessari que el fenomen mateix a què hem arribat mirant a l'«estat de resolt» representi tan sols una modalitat de la temporalitat que en general fa possible la cura com a tal. La totalitat del ser del «ser-aquí», la cura és: «pre-ser-se-ja-en (un món) com ser-cap (ens que fan front dins del món)». Quan es va fixar per primera vegada aquesta estructura amb membres, es va assenyalar que, en atenció als seus membres, era necessaris portar la qüestió ontològica més enrere encara o fins a posar de manifest la unitat de la totalitat de la multiplicitat de l'estructura. ''La unitat original de l'estructura de la cura resideix en la temporalitat''.

El «pre-ser-se» es funda en l'advenir. El «ja-en» està denunciant que comporta l'estat. L'«ésser-cap...» es fa possible en el presentar. Després del que s'ha dit es prohibeix de seu prendre el «pre» i el «ja» d'acord amb la comprensió vulgar del temps. El «pre» no esmenta «precedència» en el sentit del «encara no ara, però sí posteriorment»; ni tampoc significa el «ja» un «ja no ara, però sí anteriorment». Si les expressions «pre-» i «ja» tinguessin ''aquesta'' significació «temporosa», que també poden tenir, es diria de la temporalitat de la cura que era alguna cosa que és sobretot «anteriorment» i «posteriorment», «encara no» i «ja no». Es concebria la cura com un ens que tindria lloc i transcorreria «en el temps». L{{'}}''ésser'' d'un ens del caràcter del «ser-aquí» es convertiria en alguna cosa «''davant els ulls''», però si tal cosa és impossible, llavors és necessari que la significació «temporosa» d'aquestes expressions sigui una altra. El «pre» i el «preserse» indiquen l'advenir, en el sentit d'allò que purament i simplement fa possible que el «ser aquí» sigui de tal sort que ''li vagi'' la seva «poder ser». El projectar-se sobre el «per mor de si mateix», que es funda en l'advenir, és una nota essencial de l'''existenciarietat''. ''El sentit primari d'aquesta és l'advenir''.

Igualment significa el «ja» el sentit temporal existenciari del ser de l'ens que, en tant ''és'', és en cada cas ja llançat. Només perquè la cura es funda en l'estat pot el «ser aquí» existir com l'ens llançat que ell és. «Mentre» el «ser aquí» existeix fàcticament, no és mai passat, però sí que és sempre ja ''estat'', en el sentit del jo ''sóc'' estat. I només ''pot ser'' estat mentre és. Passat anomenem, al contrari, l'ens que ja no és «davant dels ulls». D'aquí que el «ser aquí» existint, no pugui capturar-se mai a si mateix com un fet «davant els ulls» que «amb el temps» sorgeix i passa i parcialment ja és passat. El «ser aquí» mai «''es'' troba» sinó com ''factum'' llançat. En el ''trobar-se ''se sorprèn el «ser aquí» a si mateix com l'ens que, sent encara, ja era, és a dir, ''és'' constantment estat. El sentit existenciari primari de la facticitat resideix en l'estat. La fórmula de l'estructura de la cura indica amb les expressions «pre» i «ja» el sentit temporal de l'existenciaritat i la facticitat.

En canvi falta una indicació semblant del tercer ingredient constitutiu de la cura: el cadent «ser cap...». Això significa que la caiguda no es fon també en la temporalitat, sinó que denota que el ''presentar'' que es funda ''primàriament'' el ''caure'' en el «a la mà» i «davant els ulls» que es guareix, resulta ''inclòs'', en la manera de la temporalitat original, dins de l'advenir i l'estat. Resolt, s'ha recobrat el «ser aquí» justament de la caiguda, per a ser «aquí» tant més pròpiament en la «mirada» tirada a la situació oberta.

La temporalitat fa possible la unitat de l'existència, la facticitat i la caiguda, constituint així originalment la totalitat de l'estructura de la cura. Els elements de la cura no estan simplement amuntegats, com tampoc la temporalitat mateixa va «amb el temps» component-se d'advenir, estat i present. La temporalitat no «és», en general, un ''ens''. No és, sinó que e<!--sic-->s «temporacia». Per què, no obstant això no podem de dir: «la temporalitat "és" -el sentit de la cura», «la temporalitat "és" -de tal o tal altra forma», només pot fer-se comprensible per mitjà de la idea aclarida de l'ésser i del «és» en general. La temporalitat temporacia, i temporacia possibles maneres d'ella mateixa. Aquests fan possible la multiplicitat de les maneres de ser del «ser aquí», abans de res la possibilitat fonamental de l'existència pròpia i impròpia.

Advenir, estat, present ostenten els caràcters fenomènics del «a si», del «retro...», del «deixar que facin front...». Els fenòmens del «a...», «retro...», «cap...», revelen en la temporalitat el ὲχστατικόν per excel·lència. La temporalitat és l'original «anés de si» en i per a si mateix. Anomenem, per tant, als caracteritzats fenòmens de l'advenir, l'estat i el present els «èxtasis» de la temporalitat. Aquesta no comença sent un ens que després surt de si, sinó que la seva essència és la temporació en la unitat dels èxtasis. El característic del «temps» accessible a la comprensió vulgar consisteix entre altres coses justament en què en ell, en tant que pura seqüència d'ares sense principi ni fi, resulta anivellat el caràcter extàtic de la temporalitat original. Però aquesta mateixa anivellació es funda, segons el seu sentit existenciari, en una determinada temporació possible, d'acord amb la qual la temporalitat, en tant que impròpia, temporacia l'anomenat «temps». Si, per tant, es demostra que el «temps» accessible a la comprensivitat del «ser aquí» no és original, més aviat sorgeix de la temporalitat pròpia, es justifica conformement al principi ''a potiori fit denominatio'' que denominem a la temporalitat que acabem de posar de manifest el «temps original».
{{Ref|Ref=''El ser y el tiempo'', F.C.E., México 1974, 5ª § 65, p. 354-356.|Títol=El ser y el tiempo|Cita=true}}
{{EnlaceAutor
|Autor=Heidegger, Martin
}}
{{InfoWiki}}