Mostra la font per a Heidegger, Martin: l'home segons la faula d'Higini

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Heidegger, Martin: l'home segons la rondalla d'Higinio
|Idioma=Español
}}
La següent autointerpretació del «ser aquí» com a «cura» està sedimentada en una vella rondalla:

Una vegada va arribar Cura a un riu i va veure terrossos d'argila. Cavil·lant, va agafar un tros i va començar a modelar-ho. Mentre pensa per a si quin havia fet, s'acosta Júpiter. Cura li demana que infongui esperit al modelat tros d'argila. Júpiter li ho concedeix amb gust. Però en voler Cura posar el seu nom a la seva obra, Júpiter li ho va prohibir, dient que calia posar-li el seu. Mentre Cura i Júpiter litigaven sobre el nom, es va aixecar la Terra (Tellus) i va demanar que se li posés a l'obra el seu nom, ja que ella era qui havia donat per a la mateixa un tros del seu cos. Els litigants van escollir per jutge a Saturn. I Saturn els va donar la següent sentència evidentment justa: —Tu, Júpiter, per haver posat l'esperit, el rebràs a la seva mort; tu, Terra, per haver ofert el cos, rebràs el cos. Però per haver estat Cura qui primer va donar forma a aquest ésser, que mentre visqui el posseeixi Cura. I quant al litigi sobre el nom, que s'anomeni ''homo'', ja que està fet d{{'}}''humus'' (terra)».

Aquest testimoniatge preontològic cobra una especial significació pel fet que no només veu en la «cura» allò a què està lliurat el «ser aquí» humà «durant la seva vida», sinó que aquesta primacia de la «cura» apareix en connexió amb la coneguda concepció de l'home com el compost de cos (terra) i esperit. [...]: aquest ens té l'«origen» del seu ser en la cura. [...]: l'ens no és abandonat per aquest origen, sinó retingut, dominat per ell mentre aquest ens «és al món». L'«ésser en el món» té el segell «entiforme» de la «cura». El seu nom (''homo'') ho rep aquest ens no del seu ser, sinó d'allò que està fet (''humus''). En què s'hagi de veure el ser «original» d'aquesta obra, ho diu la sentència de Saturn: en el «temps». La definició preontològica de l'essència de l'home donada en la rondalla ha fixat per endavant la seva vista, segons això, en ''aquella ''forma de ser que domina el seu ''pas temporal pel món.''
{{Ref|Ref=''El ser y el tiempo'',FCE, México 1974, 5ª ed., p. 218-219.|Títol=El ser y el tiempo|Cita=true}}
{{InfoWiki}}