Mostra la font per a Hegel: en si i per a si

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Hegel: en si i per a si
|Idioma=Español
}}
Del que és en si, es té ordinàriament l'alta opinió que és la veritat. Aprendre a conèixer Déu i el món vol dir: conèixer-lo en si. Però el que és en si no és encara la veritat, sinó l'abstracte; és el germen de la veritat, l'aptitud, l'ésser en si de la veritat. [...]

Un exemple d'això el dóna el germen. El germen és simple, gairebé un punt; fins i tot per mitjà del microscopi s'hi descobreix poca cosa. Però això simple està embarassat amb totes les qualitats de l'arbre. En el germen està contingut tot l'arbre, el tronc, les branques, les fulles, els colors, l'olor, el sabor, etc. I, tanmateix, això simple, el germen, no és l'arbre mateix; aquesta diversitat encara no existia. És essencial saber això: que hi ha alguna cosa que conté una diversitat en si, però la qual encara no existia per si. Un exemple encara més important és el Jo. Quan jo dic: Jo, això és enterament simple, l'universal abstracte, el comú a tots; cadascun és un Jo. I, tanmateix, aquest és el regne múltiple de les representacions, dels impulsos, dels desitjos, de les inclinacions, dels pensaments, etc. En aquest simple punt, en el Jo, està contingut el tot. És la força, el concepte de tot allò que l'home desenvolupa de si. Segons Aristòtil, es pot dir que en el simple que és en si, en la ''dynamis, potència'', en l'aptitud, està contingut tot el que ha de desenvolupar-se. En l'evolució no pot descobrir-se cap altra cosa que el que existeix ja en si. [...]

El segon és que l'en si, el simple, l'embolicat, es desenvolupa, es desembolica. Desembolicar-se vol dir: posar-se, entrar a l'existència, existir com una cosa diferent. D'antuvi, s'ha diferenciat en si i existeix només en aquesta simplicitat o neutralitat, com l'aigua que és clara i transparent i, no obstant això, conté tants elements físics i químics, tantes possibilitats orgàniques en si. El segon és també que l'existència està en relació amb altres coses, que existeix com una cosa diferent. És una i la mateixa cosa o més aviat un i el mateix contingut, ja existeixi en si, embolicada, ja existeixi desembolicada o com una cosa desenvolupada. És solament una diferència de la forma; però d'aquesta diferència depèn tot. [...]

En això consisteix la gran diferència, que l'home sap el que ell és; després, en primer lloc, ell és real. Sense això la raó, la llibertat, no són res. L'home és essencialment raó; l'home, el nen, el culte i l'inculte, és raó; o, més aviat, la possibilitat per a això, per a ser raó, existeix en cadascun, és donada a cadascun. I, malgrat això, la raó no ajuda res al nen, a l'inculte. És només una possibilitat, encara que no una possibilitat buida, sinó una possibilitat real i que es mou en si. Solament l'adult, el format, sap per l'educació el que ell és. La diferència és solament que la raó existeix allí solament com a aptitud, en si, però aquí existeix explícitament, ha passat de la forma de possibilitat a l'existència. [...]

Això pot ser expressat també així: el que és en si ha de convertir-se en objecte per a l'home, arribar a la consciència; així arriba a ser per a ell i per a si mateix. D'aquesta manera l'home es duplica. Una vegada és raó, és pensar, però en si; una altra ell ''pensa'', el converteix aquest ésser, el seu en si, en objecte del pensar. Així és el pensar mateix objecte, després objecte de si mateix, llavors l'home és per [per a] sí. La racionalitat produeix el racional, el pensar produeix els pensaments. El que l'ésser és en si es manifesta en l'ésser per si. [...]

La tercera determinació és que el que existeix en si, i el que existeix per si, són solament una i la mateixa cosa. Això vol dir precisament evolució. L'en si que ja no fora en si, seria sí una altra cosa; per tant, hi hauria allí una variació, un canvi. En el canvi hi ha alguna cosa que arriba a ser una altra cosa. En l'evolució podem també, sens dubte, parlar de canvi, però aquest canvi ha de ser tal que l'altre, el que resulta, tanmateix, és idèntic amb el primer, de manera que el simple, l'ésser en si, no sigui negat. És una cosa concreta, una cosa diferent; però, no obstant això, continguda en la unitat, en l'en si primitiu. El germen es desenvolupa així, no canvia; si el germen fos canviat, desgastat, triturat, no podria evolucionar.

El primer moment era l'en si de la realització, l'en si del germen, etc.; el segon és l'existència, allò que resulta; així, és el tercer la identitat de tots dos, més precisament, ara, el fruit de l'evolució, el resultat de tot aquest moviment; i a això anomeno jo abstractament l{{'}}''ésser per ''[''per a''] ''si''.
{{Ref|Ref=''Introducción a la historia de la filosofía'', A, I, 2 (Aguilar, Buenos Aires 1973, p. 52-58).|Títol=Introducción a la historia de la filosofía|Cita=true}}
{{InfoWiki}}