Mostra la font per a Gadamer: l'ésser que pot ser comprès és llenguatge

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Gadamer: l'ésser que pot ser comprès és llenguatge
|Idioma=Español
}}
La nostra reflexió ha estat guiada per la idea que el llenguatge és un centre en el qual es reuneixen el jo i el món, o millor, en el qual tots dos apareixen en la seva unitat originària. Hem elaborat també la manera com es representa aquest centre especulatiu del llenguatge com un esdevenir finit enfront de la mediació dialèctica del concepte. En tots els casos que hem analitzat, tant en el llenguatge de la conversa com en el de la poesia i en el de la interpretació, s'ha fet palesa l'estructura especulativa del llenguatge, que consisteix no a ser còpia de quelcom que està donat amb fixesa, sinó en un accedir al llenguatge en el qual s'anuncia un tot de sentit. Això ens havia apropat a la dialèctica antiga perquè tampoc en ella es donava una activitat metodològica del subjecte, sinó un fer de la cosa mateixa, fer que el pensament «pateix». Aquest fer de la cosa mateixa és el veritable moviment especulatiu que capta al parlant. Ja hem rastrejat el seu reflex subjectiu en el parlar. Ara estem en condicions de comprendre que aquest gir del fer de la cosa mateixa, de l'accés del sentit al llenguatge, apunta a una estructura universal-ontològica, a la constitució fonamental de tot allò cap al qual pot tornar-se la comprensió. ''L'ésser que pot ser comprès és llenguatge. ''El fenomen hermenèutic retorna aquí la seva pròpia universalitat a la constitució òntica del comprès quan determina aquesta en un sentit universal com a ''llenguatge, i ''quan entén la seva pròpia referència al que és com a interpretació. Per això no parlem només d'un llenguatge de l'art, sinó també d'un llenguatge de la naturalesa, i fins i tot del llenguatge de les coses.
{{Ref|Ref=''Verdad y método, ''Sígueme, Salamanca 1977, p.567-568.|Títol=Verdad y método, |Cita=true}}
{{InfoWiki}}