Mostra la font per a Boeci: definició de persona

{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Boeci: definició de persona
|Idioma=Español
}}
Si la persona es dóna només en les substàncies, i aquestes racionals, i tota substància és naturalesa, i no es dóna en els universals, sinó en els individus, hem donat ja amb la definició de persona: ''Persona és la substància indivídua de la naturalesa racional. ''Amb aquesta definició hem delimitat o fixat el que els grecs anomenen [[Grec::ὑπόστασις]], perquè el nom de «persona» sembla haver estat derivat d'un altre origen: a saber, d'aquelles «persones» que en les comèdies i tragèdies representaven a aquells homes que els interessa representar. Ara bé: «persona» ve de «personant», accentuada la penúltima. Si s'accentua l'antepenúltima, apareixerà clarament que es deriva de «sono»; i vindria de «sono» perquè en una superfície còncava es reforça més i es retorna amb més intensitat el so. Els grecs anomenen també [[Grec::πρόσωπα]] a aquestes persones, perquè es posen alguna cosa davant de la cara i oculten el rostre a la vista dels altres. Però, com, posades aquestes caretes, els actors representaven en les tragèdies o comèdies als quals volien representar, per exemple, a Hècuba, o a Medea, o a Simón, o a Cremes, per això van anomenar «persona» també als altres homes als quals se'ls reconeixia precisament en la forma que representaven; van anomenar els uns i els altres, els llatins «persona», i els grecs [[Grec::πρόσωπα]].
{{Ref|Ref=''Sobre la persona i les dues naturaleses'', cap. 3 (enC. Fernández, ''Els filòsofs medievals, Selecció de textos'', 2 vols., BAC, Madrid 1979, vol.1, p. 545).|Títol=Sobre la persona i les dues naturaleses'', cap. 3 (enC. Fernández, ''Els filòsofs medievals, Selecció de textos|Cita=true}}
{{InfoWiki}}