Mostra la font per a Aristòtil: ser es diu de moltes maneres

{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Aristòtil: ser es diu de moltes maneres|Idioma=Español}}
L'expressió «alguna cosa que és» es diu en molts sentits, però en relació amb una sola cosa i una sola naturalesa i no per mera homonímia, sinó que igual que «sa» es diu en tots els casos en relació amb la salut –de l'un perquè la conserva, de l'altre perquè la produeix, de l'altre perquè és signe de salut, de l'altre perquè aquesta es dóna en això– i «metge» [es diu] en relació amb la ciència mèdica (es diu metge a l'un perquè posseeix la ciència mèdica, a l'altre perquè les seves propietats naturals són adequades a ella, a l'altre perquè és el resultat de la ciència mèdica), i podríem trobar coses que es diuen de manera semblant a aquestes, així també «alguna cosa que és» es diu en molts sentits, però en tots els casos en relació amb un únic principi: d'unes coses [es diu que són] pel fet de ser entitats, d'altres pel fet de ser afeccions de l'entitat, d'altres pel fet de ser un procés cap a l'entitat, o bé corrupcions o privacions o qualitats o agents productius o agents generadors sia de l'entitat sia d'aquelles coses que es diuen en relació amb l'entitat, o bé pel fet de ser negacions sia d'alguna d'aquestes coses, sia de l'entitat. I per aquest motiu, fins i tot del que no és, diem que ''és'' «alguna cosa que no és». Així doncs, de la mateixa manera que de totes les coses sanes s'ocupa una sola ciència, igualment passa això en els altres casos. Correspon, en efecte, a una única ciència estudiar, no solament aquelles coses que es denominen segons un sol significat, sinó també les que es denominen en relació amb una sola naturalesa: i és que aquestes es denominen també, en certa manera, segons un sol significat. És, doncs, evident que l'estudi de les coses que són, com a coses que són, correspon també a una sola [ciència].

Ara bé, en tots els casos la ciència s'ocupa fonamentalment del primer, és a dir, d'allò de què les altres coses depenen i en virtut de què reben la denominació [corresponent]. Per tant, si això és l'entitat, el filòsof haurà de trobar-se en possessió dels principis i les causes de les entitats.
{{Ref|Ref=''Metafísica'', IV, 2, 1003a-1003b (Gredos, Madrid 1944, p. 162-165).|Títol=Metafísica|Cita=true}}
{{InfoWiki}}