Mostra la font per a Aristòtil: enteniment actiu i passiu

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Aristòtil: enteniment actiu i passiu
|Idioma=Español
}}
ja que en la Naturalesa tota existeix alguna cosa que és matèria per a cada gènere d'ens –a saber, allò que en potència és totes les coses pertanyents a tal gènere– però existeix a més un altre principi, el causal i actiu al que correspon fer totes les coses –tal és la tècnica respecte de la matèria–, també en el cas de l'ànima han de donar-se necessàriament aquestes diferències. Així doncs, existeix un intel·lecte que és capaç d'arribar a ser totes les coses i un altre capaç de fer-les totes; aquest últim és a manera d'una disposició habitual com, per exemple, la llum: també la llum fa en certa manera dels colors en potència coloreixis en acte. I tal intel·lecte és separable, sense barreja i impassible, sent com és acte per la seva pròpia entitat. I és que sempre és més excels l'agent que el pacient, el principi que la matèria. D'altra banda, la mateixa cosa són la ciència en acte i el seu objecte. Des del punt de vista de cada individu la ciència en potència és anterior quant al temps, però des del punt de vista de l'univers en general no és anterior ni tan sols quant al temps: no ocorre, per descomptat, que l'intel·lecte intelija de vegades i de vegades deixi d'inteligir. Una vegada separat és només allò que en realitat és i únicament això és immortal i etern. Nosaltres, no obstant això, no som capaços de recordar-ho, perquè tal principi és impassible, mentre que l'intel·lecte passiu és corruptible i sense ell res intelige.
{{Ref|Ref=''Acerca del alma'', III, 5, 430a (Gredos, Madrid 1978).}}
{{InfoWiki}}