Mostra la font per a Raó pura

{{ConcepteWiki}}
Noció pròpia de la filosofia de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], però que [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] difon amb la seva obra [[Crítica de la raó pura|''Crítica de la raó pura'']]. «Raó pura» en (''Vernunft'' en sentit ampli) és la [[raó|raó]] en si mateixa, és a dir, considerada com la facultat superior de conèixer independentment de l'[[experiència|experiència]], la que conté els principis [[a priori |''a priori'']]del coneixement, o la que legisla els principis o les condicions a què s'ha de sotmetre el [[coneixement|coneixement]] en general. <ref>Pensament ''pur'', és a dir, aquell pel qual es coneixen objectes completament ''a priori.'' {{Ref|Ref=I. Kant,'' Fundamentación de la metafísica de las costumbres'' (Espasa Calpe, Madrid1994, p. 48).|Cita=true}} Veg. [[Recurs:Cita_Kant_14|cita de Kant]]</ref>
Normalment equival a raó teòrica o especulativa, però, pròpiament es divideix en [[raó teòrica]]  i raó pràctica. La raó teòrica o especulativa es refereix al que «és», el que es denomina coneixement teòric o especulatiu; mentre que la raó pràctica es refereix al coneixement del que «ha de ser», i que es denomina coneixement moral. A l'estudi de les condicions de la raó que fan possible aquesta classe de coneixement, tant en el pràctic com en el teòric, se l'anomena [[transcendental|''transcendental'']].

La raó pura en ''sentit estricte és'', a diferència de l'enteniment, la facultat suprema en l'home que intenta portar a la seva màxima unitat allò que l'enteniment ja ha pensat. El seu contingut ''a priori ''són les idees de la raó.

Veg. [[Arquitectònica]].

<references/>


{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia general
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Història
}}
{{InfoWiki}}