Mostra la font per a Mètode escolàstic

{{ConcepteWiki}}
El que segueixen els autors de la denominada [[escolàstica, escolasticisme|filosofia escolàstica]] en l'exposició i desenvolupament dels seus ensenyaments, que són pròpiament una [[teologia|teologia]]. El principi general és la reverència i fidelitat a un text, primàriament la [[Bíblia|Bíblia]] i després la doctrina de la [[tradició|tradició]], en boca de les opinions dels [[pares de l'Església|pares de l'Església]]. El desenvolupament concret del mètode s'inicia en el s. XII, per obra de [[Autor:Pere Llombard|Pere Llombard]], qui va redactar les seves ''Sentències'', o opinions dels pares de l'Església (el primer a redactar unes ''Sentències'' sembla haver estat [[Autor:Champeaux, Guillem de|Guillem de Champeaux]]), organitzades i distribuïdes en un ordre temàtic: la Trinitat (llibre I), la [[creació|creació]] (llibre II),  l'[[encarnació|encarnació]] i l'Esperit Sant (llibre III) i els sagraments (llibre IV). L'obra d'[[Autor:Abelard, Pere|Abelard]], ''Sic et Senar'' [Pros i contres], va afegir l'aparell lògic propi de la discussió [[racional|racional]]: les opinions favorables s'enfrontaven a les contràries amb la intenció de trobar una harmonització; es van afegir les ''glosses'', o comentaris, que poden ser interlineales o marginals, amb les quals es dóna suport o resposta als arguments a favor i en contra. Els textos van adoptant una exposició dialèctica tancada, que consisteix en la pregunta (''utrum'') o enunciat del problema, una resposta esquemàtica negativa (''videtur quod non'') o llista d'objeccions, la resposta a aquestes objeccions (''set contra'') i la presentació de la solució pròpia al problema enunciat justificant la resposta definitiva (''respondeo'').

Van néixer d'aquesta manera, com a escrits, primer les ''glosses'', després les ''sentències'' i després les ''sumes'', obres ja molt completes del període florent de l'escolàstica del s. XIII. L'activitat docent, arribades les universitats, s'ampliava amb disputaciones públiques que es van denominar ''quaestiones'' ''disputatae'', les que tractaven de temes fixats per endavant, i ''quaestiones de quodlibet'',aquelles en què es discutia lliurement sobre qualsevol tema. De la primera manera d'actuar van néixer les ''qüestions'' escrites i del segon, els ''cuodlibetos''.


{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Lloc=Trinidad
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Historia
}}
{{InfoWiki}}