Mostra la font per a Hipòtesi ad hoc

{{ConcepteWiki}}
[[hipòtesi|Hipòtesi]] que s'accepta sense cap [[confirmació|confirmació]] experimental, per la sola finalitat de fer coherent una [[teoria|teoria]] i evitar la seva refutació mitjançant  l'[[observació|observació]] i l'experimentació.

<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
<center>'''veg. exemple ↓'''</center>
<div class="mw-collapsible-content">
Els qui sostenien la hipòtesi del «flogisto», l'anomenat principi del foc, o responsable de la combustió i que, segons deia G.I. Stahl (1660-1734), que ho va postular, emanava dels cossos en combustió, tenien dificultat per a explicar per què, en cremar-se els metalls, composts segons ells de «calç» i «flogisto», el metall calcinat augmentava de pes. Si augmenten de pes, argumentaven, és que el flogist tenia un «pes negatiu». Lavoiser va argumentar que, si hi havia augment de pes, llavors els metalls no perdien un suposat flogist o, el que és igual, la combustió no consistia a alliberar flogist, hipòtesi que es mostrava llavors inútil. És el que demana la bona lògica. En canvi, la hipòtesi del «pes negatiu» és una hipòtesi ''ad hoc'',concebuda únicament per a solucionar, sense prova experimental alguna, el problema de l'augment de pes (per fixació de l'oxigen de l'aire).

[[Recurs:Exemple sobre la hipòtesi del flogist]]
</div></div>

[[Autor:Popper, Karl Raimund|Popper]] les anomena ''estratagemas convencionalistes ''i, portat pel seu [[refutació|refutacionisme]], exigeix no salvar pel seu mitjà a una teoria. La metodologia científica, no obstant això, que s'inspira en un refutacionisme menys radical, admet el recurs a les hipòtesis ''ad hoc ''mentre no les accepti sense contrastar-les. Aquest tipus d'hipòtesi forma part del conjunt d'hipòtesi, [[hipòtesis auxiliars|hipòtesis auxiliars]] i clàusules [[ceteris paribus|''ceteris paribus'']] i unes altres que globalment es posen a prova en una [[contrastació|contrastació]].

En [[lògica|lògica]], la fal·làcia de la hipòtesi ''ad hoc'' es comet quan en una [[argument |argumentació]] s'introdueix una hipòtesi auxiliar, o es modifica la inicialment proposta, amb l'única finalitat d'evitar que es demostri la falsedat d'aquesta, sense una altra prova raonable de la [[versemblança|versemblança]] de la hipòtesi que s'introdueix que la seva aptitud per a salvar la hipòtesi inicial.

En la vida pràctica, l'aducció de circumstàncies de mala sort, conspiració social, etc., per a justificar un fet o una situació, suposa el recurs a una argumentació fal·laç ''ad hoc''.

{{Etiqueta
|Etiqueta=Epistemologia
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Lògica
}}
{{InfoWiki}}