Mostra la font per a Filosofia de l'existència

{{ConcepteWiki}}
Aquella filosofia que manté com a qüestió primordial l'elucidació del sentit de  l'[[existència|existència]] humana o de la manera de ser propi de l'[[home|home]]. L'objecte d'estudi no és, doncs, l'[[Ésser_/_Ser|ésser]] en abstracte considerat com [[existència|existència]], sinó la [[subjectivitat|subjectivitat]] de l'home, al que es dóna diversos nomenis -existència ([[Dasein|''Dasein'']],'' [[existenz|Existenz]]''), «ser aquí», jo, «ser-per-si»- i les característiques fonamentals de la qual són la ''temporalitat ''de l'existència, que s'entén més com un projecte, o un lliure fer-se, que com una actualitat donada d'una vegada per sempre; i la ''transcendència'', o obertura de l'existència a l'[[altre, l'|Altre]], als altres, o al «tu» o al [[món|món]], diversament interpretada segons els autors.

El mètode bàsic a què solen recórrer les diverses tendències d'aquesta filosofia és el [[mètode fenomenològic|fenomenològic]], que suposa l'acceptació de l'existència com un [[fet|fet]], o una dada originària, o millor, com a [[fenomen]], la justificació del qual no resideix més que en la seva pròpia [[comprensió]].

Els principals filòsofs de l'existència són [[Autor:Marcel, Gabriel|Gabriel Marcel]], [[Autor:Jaspers, Karl|Karl Jaspers]], [[Autor:Heidegger, Martin|Martin Heidegger]] i [[Autor:Sartre, Jean-Paul|Jean-Paul Sartre]]; el seu punt de procedència comuna és, sobretot, la filosofia de [[Autor:Kierkegaard, Søren Aabye|Kierkegaard]], però divergeixen entre si quant a objectius i mètodes.

La filosofia de l'existència coincideix, almenys parcialment, amb l'[[existencialisme|existencialisme]].
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}}