Mostra la font per a Enunciat analític, o proposició analítica

{{ConcepteWiki}}
L'[[enunciat|enunciat]] o la [[proposició|proposició]] que són vertaders en virtut del [[significat|significat]] dels seus [[terme|termes]]. La simple anàlisi dels termes permet veure que el [[subjecte |subjecte]] pertany necessàriament al [[predicat|predicat]], o que aquest inclou aquell. Per a constituir una veritat per definició, una [[veritat analítica|veritat analítica]] o una veritat conceptual, la seva [[negació|negació]] és una [[autocontradicció|autocontradicció]]. 

<div class='mw-collapsible mw-collapsed'>
<center>'''veg. exemple ↓'''</center>
<div class="mw-collapsible-content">

«Tots els meus germans són majors que jo» és una proposició sintètica

«Els meus cosins germans són els fills dels meus oncles o de les meves ties» és una proposició analítica.

«Ser o no ser», és una proposició explícitament analítica i tautològica.

«Cercle és la superfície plana limitada per una circumferència» és una proposició implícitament analítica i és una definició.

«Els dofins són mamífers» és implícitament analítica avui dia, encara que en alguna època no ho fos.

«Els negocis són els negocis» és una proposició aparentment analítica, però en realitat –atès el seu significat– no ho és. Pot considerar-se també una aparent tautologia.
</div></div>

La distinció entre enunciat (pròpiament [[judici|judici]]) analític i sintètic va ser introduïda per [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] ([[Recurs:Kant: judicis analítics i sintètics|veg. text]]), i es relaciona amb les anteriors de [[relacions d'idees |relació d'idees i qüestió de fet]], de [[Autor:Hume, David|Hume]], o [[veritats de raó |veritat de raó i veritat de fet]], de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]].


Veg. [[Per_se_notum|per se notum]]
{{Etiqueta
|Etiqueta=Epistemologia
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Lògica
}}
{{InfoWiki}}