Mostra la font per a Diànoia

{{ConcepteWiki}}
<small>(del grec διάνοια, ''diànoia, ''compost per la preposició ''diá'', que indica separació i ''nóos'', o'' nous'': raó, enteniment, i designa el coneixement discursiu o razonador de l'home que deriva conclusions necessàries a partir de premisses)</small>
 
En tant que designa la raó discursiva, aquest terme manté una certa oposició a la noció de [[Grec::νοῦς]] (''[[nous]]''), que és la facultat superior que permet la [[intuïció|intuïció]] dels primers principis. En aquest sentit aquest terme ja va ser utilitzat per [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]]. També [[Autor:Plató|Plató]] considera (en [[Recurs:metàfora de la línia (Plató)|la metàfora de la línia]]) que mentre la ''diànoia'' té per objecte els ens matemàtics, la noesi té com a objecte d'estudi les idees ([[Recurs:metàfora de la línia (Plató)|veg. text]]). Ambdues (la diànoia i la noesi) formen el veritable coneixement o ''epistéme'' i es distingeixen de la ''pístis'' (fe) i l'''eikasia'' (suposició), que formen la [[doxa|''doxa'']]. En [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], s'oposa a la ''aísthesis'' (sensació), i designa el coneixement discursiu basat en causes i principis, que és l'autèntic coneixement ([[Recurs:Aristòtil: la ciència.|veg. text]]) i el fonament del saber veritable ([[Recurs:Aristòtil: els graus del saber.|veg. text]]). Al seu torn, i sobre la base de la distinció entre les diferents parts de l'[[ànima|ànima]], Aristòtil repeteix aquesta oposició entre ''diànoia'' i ''aísthesis'', atribueix les virtuts dianoètiques a la part intel·lectiva de l'ànima i les distingeix de les virtuts ètiques que es relacionen amb la sensibilitat.

Vegeu [[dianoètic|dianoètic]].

{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia general
}}
{{InfoWiki}}