Mostra la font per a Cos dels éssers vius.

{{ConcepteWiki}}
Atès l'origen del terme [[cos|''cos'']]'','' sorgit com a oposició al principi vital o [[ànima|ànima]], s'ha considerat clàssicament que el cos dels éssers vivents és el component orgànic d'aquests, a través del qual es realitza l'experiència del món material, sent ell mateix objecte d'experiència. No és d'estranyar, doncs, que en aquesta mateixa concepció estigui subjacent un cert [[dualisme|dualisme]]: la noció de cos així entesa dóna per suposada l'existència d'algun principi vital diferent del cos mateix. Tal és la concepció que ja van adoptar els [[orfisme|òrfics]] i els [[pitagorisme|pitagòrics]], seguida posteriorment per [[Autor:Plató|Plató]], que consideraven el cos com una presó de l'ànima, i adoptada també per la majoria de les creences religioses. Per a Plató la filosofia consisteix precisament en l'apartament del cos, que és un obstacle per al veritable coneixement ([[Recurs:Plató: la contemplació|veg. text]]). No obstant això, en el ''Banquet'' afirma que el cos bell apareix com el primer grau en el procés de l'[[amor|amor]] que ens ha de conduir cap a l'autèntic [[coneixement|coneixement]] ([[Recurs:Plató: els graus de l'amor|veg. text]]). Al món antic solament la filosofia d'[[Autor:Epicur|Epicur]] es va oposar a aquest dualisme i va defensar una [[antropologia|antropologia]] i una [[epistemologia|epistemologia]] basades en la corporeïtat ([[Recurs:Lledó:_La_perspectiva_epicúria|veg. citació]]).

[[Image:sartre7.gif|thumb|Jean Paul Sartre]]
[[Image:merleau2.gif|thumb|Merleau-Ponty]]
Aquest dualisme reapareix renovat amb força al segle XVII amb la filosofia [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|cartesiana]], i impregna fins i tot el llenguatge ordinari. En aquest sentit sol dir-se que «tenim un cos» en lloc de dir que «som cos». De fet la filosofia cartesiana es basa en la possibilitat de pensar que no posseïm (ni som) un cos, sinó que som essencialment pensament. Aquesta és la tesi central de la reflexió del [[cogito|''cogito'']] ([[Recurs:Descartes: el cogito i el món|veg. text]]).

Amb la finalitat d'evitar, d'una banda, aquell dualisme i, per una altra, amb la finalitat de donar més importància al cos com a únic mitjà del subjecte (que és necessàriament cos) per a incidir i inserir-se al món, i recalcar que la ''corporeïtat'' és la manera d'existir del subjecte —la forma d'existir del propi jo, així com la manera d'existir i manifestar-se l{{'}}''altre''—, la [[fenomenologia|fenomenologia]] [[existencialisme|existencial]] ha proposat la distinció entre ''cos objecte'' i ''cos propi''. El ''cos objecte,'' el cos tal com és estudiat per l'anatomia o per la fisiologia, per exemple, només admet relacions exteriors i mecàniques. En canvi, el ''cos propi'' o ''cos subjecte'', designa el centre de «la meva» existència, en tant que possibilitat de sentir, percebre i actuar al món. Aquest cos propi no pot dir-se que ''em'' pertanyi, com tampoc pot dir-se que ''jo'' pertanyo al meu cos. La relació és tal que no pot existir diferència entre posseïdor i posseït. D'aquest ''cos subjecte'' no pot tenir-se més coneixement que el que cadascun posseeix, i de fet és el que constitueix ''el meu punt de vista immediat'' sobre el [[món|món]], «punt de vista sobre el qual ja no puc adoptar punt de vista» ([[Autor:Sartre, Jean-Paul|Sartre]], [[Recurs:Sartre: cos i punt de vista.|veg. textos]] ). Des de la radicalitat d'aquesta posició, defensada especialment per Sartre (''L'ésser i el no-res)'' i [[Autor:Merleau-Ponty, Maurice|Merleau-Ponty]] ''(Fenomenologia de la percepció, El visible i l'invisible,'' [[Recurs:Merleau-Ponty: som cos|veg. textos]] ), s'articula la també radical [[finitud]] humana i el nostre ''ésser en el món.'' D'altra banda, i coincidint amb l'anomenat ''gir lingüístic'' de la filosofia contemporània, s'ha proposat una similitud entre ''cos'' i'' text'', de manera que podria donar-se una [[hermenèutica|hermenèutica]] del cos com es dóna una hermenèutica dels textos.

Vegeu [[cos|cos,]] [[cos: punt de vista físic i metafísic.|concepte físisco i metafísic de cos,]] [[Cos_i_ànima|relació cos-ànima]] i [[ment - cos, relació|relació cos-ment]].



{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia de la biologia
}}
{{InfoWiki}}