Mostra la font per a Corpuscular, filosofia

{{ConcepteWiki}}
La manera com la filosofia [[mecanicisme|mecanicista]] del s. XVII concep la constitució de la [[matèria|matèria]], en oposició a les teories físiques aristotèliques. Els seus principals representants són [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]], [[Autor:Gassendi, Pierre|Gassendi]], [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]], Boyle, Huygens i [[Autor:Newton, Isaac|Newton]].

És una versió de l'[[atomisme|atomisme]] grec adaptada a les lleis de la mecànica de Galileu i Newton, sobretot, que sosté que les característiques dels cossos i els seus fenòmens s'expliquen pels moviments de partícules materials (indivisibles o no, segons els autors) anomenades corpuscles (o àtoms). Aquesta composició de la matèria per corpuscles sotmesos a les lleis del moviment s'adequava perfectament al [[determinisme|determinisme]] [[mecanicisme|mecanicista]] de la filosofia d'aquesta època, que explica la [[causalitat|causalitat]] com l'acció d'unes partícules en moviment sobre unes altres. La teoria s'adequa també a la distinció, difosa per [[Autor:Locke, John|Locke]], entre [[qualitats primàries i secundàries|''qualitats primàries i qualitats secundàries'']]. Galileu es referia a ''partícules'' ''mínimes ''(''= corpicelli minimi, minimi quanti'', etc.) a les quals feia responsables de les [[sensació|sensacions]]: unes [[subjectivitat|subjectives]] (com, color, sabor, so, olfacte, pes, etc.) unes altres [[objectivitat|objectives]] (com a forma, grandària, posició, moviment, etc.). Gassendi, que ressuscita l'atomisme grec, prenent-lo directament dels textos d'[[Autor:Epicur|Epicur]], distingeix entre ''minima naturae'' (àtoms),'' minima mensurae'' (punts matemàtics) i ''minima sensus'' (visible al microscopi). Les [[propietat|propietats]] que atribueix als àtoms expliquen les propietats matemàtiques (qualitats primàries) a què poden reduir-se els cossos de la [[naturalesa|naturalesa]]. Descartes, que identifica matèria amb [[extensió|extensió]], imagina un univers sense buit ple de [[substància|substància]] extensa, en la qual distingeix «partícules», «llimadures», que omplen els intersticios, «parts materials més gruixudes»; amb totes elles, a les quals atribueix propietats matemàtiques d'extensió, figura, situació i moviment, es constitueix l'univers material, o substància extensa. Tota variació d'aquest univers material produïda pel moviment de les partícules que omplen tot es percep com una [[qualitat|qualitat]] dels cossos, objectiva o subjectiva; la calor, la llum, la gravetat, el magnetisme, etc., no són sinó moviment que es transmet a través de les partícules. L'univers de Newton, finalment, és també un univers de partícules dotades de propietats matemàtiques i mecàniques (posició, velocitat, acceleració, [[massa|massa]], moment i força), les lleis de la qual de moviment estableix amb rigor i exactitud.

La filosofia corpuscular va substituir la física qualitativa d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] per un [[model|model]] de partícules amb propietats quantitatives, les lleis de les quals podien formular-se matemàticament i el compliment de les quals podia observar-se en laboratori.


{{Etiqueta
|Etiqueta=Historia
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia de la ciència
}}
{{InfoWiki}}