Mostra la font per a Schleiermacher, Friedrich

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Friedrich
|Cognom=Schleiermacher
}}
Filòsof i teòleg romàntic alemany iniciador de l'[[hermenèutica|hermenèutica]]. Va néixer a Breslau i va estudiar a Halle. Com a sacerdot va viure en diverses ciutats fins a instal·lar-se a Berlín, on va formar part del cercle dels romàntics, en el qual va entrar a través del seu amic [[Autor:Schlegel, Friedrich|Friedrich Schlegel]], amb qui va concebre el projecte, que posteriorment realitzaria en solitari, de traduir totes les obres de [[Autor:Plató|Plató]]. Apartat de Berlín per la jerarquia eclesiàstica protestant, va marxar a Halle, on va aconseguir una plaça com a professor de teologia entre 1804 i 1806. Posteriorment va tornar a Berlín.

És considerat com un dels representants més genuïns del primer [[romanticisme|romanticisme]]. El seu pensament va estar molt influenciat pels de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]], [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], [[Autor:Jacobi, Friedrich Heinrich|Jacobi]], [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] i, posteriorment, de [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] (que era més jove que ell). Com a pensador romàntic sostenia que en l'[[absolut|absolut]] es dóna la unitat plena del finit i l'[[infinit, infinitud|infinit]], unitat que solament pot ser captada a través de la [[dialèctica|dialèctica]], entesa més a la manera platònica (a més de traductor, va ser un gran estudiós de les obres de Plató) que a la manera fichteana o hegeliana. Però el coneixement del veritable ser no pot reduir-se a la mera ciència, davant la qual Schleiermacher proclama la plena autonomia de la [[religió|religió]] davant la [[filosofia|filosofia]] i davant la [[moral|moral]]. I això perquè, d'una banda, la filosofia, o la «Ciència», guiada pel seu ideal racionalista, aspira a conèixer, mentre que, d'altra banda, la moral, inspirada pel voluntarisme, aspira a modificar i millorar el món. La religió, en canvi, no aspira ni al coneixement ni a la modificació, ja que no és producte ni de l'intel·lecte ni de la voluntat, sinó que sorgeix directament del [[sentiment|sentiment]] de l'infinit, que és un sentiment de dependència absoluta. L'essència del religiós, i aquí radica la seva plena autonomia, només pot aprehendre's per la [[intuïció|intuïció]] de l'infinit, per la vinculació immediata de l'individu amb l'infinit. Per això, i en la mesura en què la religió és sentiment de l'infinit, afirma que [[Autor:Spinoza, Baruch d'|Spinoza]], lluny de ser considerat [[ateisme|ateu]], com era qualificat freqüentment, ha de ser considerat com el pensador més religiós, ja que en ell està present aquest sentiment de dependència absoluta de l'infinit que es realitza en tot el finit. Aquest sentiment de l'infinit s'expressa també d'infinites maneres, la qual cosa dóna explicació de la diversitat de religions i d'experiències religioses, cadascuna de les quals és una manifestació, més o menys desenvolupada de l'únic sentiment general del religiós. ja que [[Déu|Déu]] és essencialment incognoscible, abandona tota pretensió [[teologia|teològica]] i sosté la religió en el pur sentimentalisme. Per això mateix rebutja tot dogma religiós, i recalca l'absoluta [[historicitat|historicitat]] de l'home, així com tota formulació dogmàtica o teològica, que han de ser enteses i interpretades (hermenèutica) en el seu radical i absoluta historicitat. La seva concepció [[ètica|ètica]] es fonamenta també en aquesta concepció de l'absoluta historicitat. No és una ètica d'imperatius, sinó que es basa en les realitzacions concretes dels homes i de les seves conquestes per a unificar la raó i la naturalesa. D'aquesta manera la seva ètica apareix com una espècie de filosofia de la [[cultura|cultura]] que va tenir gran influència sobre [[Autor:Dilthey, Wilhelm|Dilthey]]. Però l'aspecte més influent de la filosofia d'aquest teòleg és, sens dubte, la seva contribució a la formulació de la teoria [[hermenèutica|hermenèutica]].

Entre les seves obres destaquen: ''Discurs sobre la religió'' (1798); ''Monòlegs'' (1800); ''Fonament d'una crítica de totes les morals erigides fins al present'' (1803) i ''La fe cristiana'' (1821-22).
{{ImatgePrincipal
|Imatge=Schleiermacher1.jpg
}}
{{So
|So=Schleier.ogg
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1768/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Breslau
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1834/01/01
|Final=
|Epoca2=
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Halle
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Berlín
|Incert=No
}}
{{InfoWiki}}