Mostra la font per a Ollé-Laprune, Léon

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Léon
|Cognom=Ollé-Laprune
}}
Filòsof francès. Va néixer a París, va estudiar a l'Ecole Normale Supérieure, de la qual va ser professor des de 1875 després de fer classes en diversos instituts de batxillerat per diverses ciutats franceses. En 1880 es va doctorar amb una tesi sobre l'ètica d'Aristòtil, encara que ja abans havia publicat ''La filosofia de Malebranche'' en dos volums (1870). Sent professor de l'Ecole Normale Supérieure va tenir com a deixeble a [[Autor:Blondel, Maurice|Blondel]], sobre qui va exercir una notable influència.

Es va vincular al corrent [[espiritualisme|espiritualista]] catòlic al qual va renovar donant-li l'orientació que seria coneguda com a [[filosofia de l'acció|filosofia de l'acció]] que es caracteritza per donar una especial rellevància a la consideració de la consciència com [[voluntat|voluntat]], activitat o acció. El seu pensament es desenvolupa especialment en ''El preu de la vida ''(1894) i en ''De la certesa moral'' (1880). En aquestes obres va estudiar la racionalitat i la certesa, i va defensar que, encara que la raó és única, més important que la [[raó teòrica |raó teòrica]] és la [[raó pràctica|raó pràctica]], i no només perquè és des de la [[moral|moral]] que ha d'entendre's el sentit de les nostres accions i la direcció dels nostres coneixements sinó perquè, a més, les veritats superiors (la [[llei moral|llei moral]], l'existència de [[Déu|Déu]], la [[llibertat|llibertat]] i l'existència de la vida futura), són les que ofereixen les bases de l'assentiment moral, però també el model de tot assentiment i de tota certesa. Això és així perquè ha de distingir-se entre una certesa real, orientada cap a les coses, i una certesa abstracta, dirigida a les nocions. La primera és la pròpia de la voluntat i de la consciència; la segona és la pròpia de la ciència. Però la certesa abstracta només es dóna en les matemàtiques, en tots els altres camps la certesa apareix lligada a la voluntat, que és la que determina les condicions de l'assentiment (cosa que l'acosta a posicions [[pragmatisme|pragmàtiques]] i a un cert [[convencionalisme|convencionalisme]] en la concepció de les teories científiques). Així, a diferència de la ciència, que solament pot proporcionar un coneixement limitat i abstracte, l'estudi de la consciència com a voluntat orientada a l'acció dóna una certesa pràctica, i el camí per a accedir al criteri de certesa moral (que concep diferent del mer sentimentalisme, però diferent de l'intel·lectualisme), s'obté a partir de la pràctica d'un mètode introspectiu que ell denomina «mètode d'immanència».

Per a Ollé-Laprune, defensor del catolicisme i proper al moviment del [[modernisme|modernisme]], la filosofia és essencialment pràctica, i amb això entronca amb un determinat corrent derivat de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] que anteposa la raó pràctica a la raó pura. El pensament d'aquest autor, en posar en dubte la racionalitat de la filosofia, es vincula a posicions no exemptes de dogmatisme i de conservadorisme religiós.

{{ImatgePrincipal
|Imatge=Ollelaprune.jpg
}}
{{So
|So=Laprune.ogg
}}

{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1839
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=París
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1889
|Final=
|Epoca2=
|Incert=No
}}
{{Etiqueta
|Etiqueta=Filosofia del segle XIX
}}
{{InfoWiki}}