Mostra la font per a Morris, Charles William

{{AutorWiki}}
{{Autor
|Nom=Charles William
|Cognom=Morris
}}
Filòsof i semiòtic nord-americà (1901 - 1979), nascut a Denver, Colorado, el 23 de maig de 1901. Va estudiar a la Northwestern University a la Universitat de Chicago, on va ser deixeble de [[Autor:Mead, Georg Herbert|George H. Mead]], on es va doctorar (1925). La seva tesi doctoral ''Symbolism and Reality: A Study in the Nature of Mind'', perfilaria la línia central de la seva inquietud científica, dedicada a crear una teoria general dels signes, d'acord amb una aproximació a l'individu com "suprem animal simbòlic". Va prosseguir la seva carrera acadèmica en el Rice Institute (1925-1931), d'on va passar a la Universitat de Chicago (1931-1958) i, més tard, a la de Florida (1958-1971). També va ensenyar a Harvard i Standford. Va pertànyer al corrent del [[positivisme lògic]]  o [[neopositivisme|neopositivisme]] del [[Cercle de Viena]], va participar en l' ''Unity of Science Movement''. A més, va intervenir en el projecte de la ''International Encyclopedia of Unified Science'', de la qual va ser editor amb [[Autor:Neurath, Otto|Otto Neurath]] i [[Autor:Carnap, Rudolf|Rudolf Carnap]]. De la mateixa manera, va ser president de la Western Division de l'''American Philosophical Association''., també va intentar relacionar els seus punts de vista amb els del [[pragmatisme|pragmatisme]] americà. Va morir a  Gainsville, Florida, 15 de gener de 1979.

Els seus treballs tracten sobretot de [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]] i és considerat el fundador de la [[semiòtica|semiòtica]] (terme que pren de [[Autor:Locke, John|Locke]]), o teoria general dels [[signe|signes]]. Concebia la [[semiòtica]] com una disciplina capaç de proporcionar a les ciències de l'home una base comuna: la noció del [[signe]] seria per a ell el que la noció d'àtom era per a les ciències físiques o el que la cèl·lula era per a les biològiques.

D'acord amb Charles Morris, la semiosis és el procés que permet que quelcom pugui operar com a signe i a ell li interessa determinar quines són les condicions per a l'existència del signe.
Va seguir un model triàdic, que apareix primer en el seu llibre ''Fonaments de la teoria dels signes''. Morris defineix el signe com alguna cosa que aludeix a alguna cosa per a algú. Això implica almenys tres components: 

#vehicle sígnic, 
#''designatum'' i 
#interpretant. 

El vehicle sígnic és la manifestació material del signe, el que actua com a signe; el ''designatum'' és el que es designa per aquest vehicle sígnic, allò a què el signe al·ludeix; i l'interpretant és la conducta observable que es desencadena en el receptor, l'efecte que produeix en determinat interprete. A partir d'aquests elements, es poden evidenciar almenys tres dimensions semiòtiques. 

* Quan el signe entra en relació amb el seu ''designatum'', es parla d'una dimensió [[semàntica]]. (Dimensió semàntica: estudi de les relacions del significat entre signe i referent.)
* El signe en relació amb el seu interpretant, constitueix una dimensió pragmàtica. (Dimensió [[pragmàtica]]: Conducta dels intèrprets dels signes com a emissors i receptors reals o virtuals.)
* El signe en relació amb altres signes, forma la dimensió [[Sintaxi|sintàctica]]. (Dimensió sintàctica: Estudi de la relació dels signes entre sí i la que es guarda amb la seva pròpia estructura).  Els signes estan en bifurcació amb el conjunt de l'univers dels signes, és a dir, l'interprete només pot dir quelcom d'un signe en termes d'altres signes.

Dins d'aquesta teoria general del signe composta de tres parts fonamentals ([[sintaxi|sintaxi]], [[semàntica|semàntica]] i [[pragmàtica|pragmàtica]]) Morris volia especialment desenvolupar l'estudi dels signes dins del marc de la ciència del comportament, raó per la qual estudià especialment els aspectes pragmàtics de la comunicació humana.<ref>''Signos, lenguaje i conducta'', Losada, 2017</ref>

La dimensió formal axiomàtica -'''sintaxis'''-, la dimensió dels vehicles sígnics -'''semàntica'''- i la dimensió dels usuaris dialogants -'''pragmàtica'''- del signe, es pot generalitzar per a un sistema de signes com a gramàtica, fraseologia-terminologia i psicologia-sociologia. Aquest sistema de signes és el que es diu llenguatge. Morris indica que un llenguatge, és en el sentit semiòtic, "un conjunt qualsevol de vehicles sígnics  intersubjectius l'ús del qual   està determinat per regles sintàctiques, semàntiques i pragmàtiques. En la concepció de Morris les investigacions de [[Autor:Tarski, Alfred|Tarski]] formen part de la semàntica, les de [[Autor:Frege, Gottlob|Frege]] i [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] de la sintaxi, i les dels pragmatistes americans, com [[Autor:Peirce, Charles Sanders|Peirce]] o [[Autor:Mead, Georg Herbert|Mead]] s'integren en la pragmàtica.<ref>''Fundamentos de la teoría de los signos'', Barcelona, Paidós, 1994.</ref>

També es va ocupar de l'aplicació de l'anàlisi lingüístic als fenòmens estètics, com ho va fer [[Autor:Goodman, Nelson|Nelson Goodman]] i abans [[Autor:Langer, Susanne K.|Susan K. Langer]].

Se li atribueix certa ambigüitat en les definicions dels conceptes fonamentals de la seva teoria i l'haver-se deixat influir massa pel [[conductisme|conductisme]] psicològic en establir una relació entre signe i [[conducta|conducta]] similar a la d'«estímul-resposta».

----

<references/>

{{ImatgePrincipal|Imatge=Charlesmorris.jpg}}
{{So
|So=Morris.ogg
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Naixement
|Enllaci=
|Inici=1901
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Denver
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Mort
|Enllaci=
|Inici=1979
|Final=
|Epoca2=
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Denver
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Harvard
|Incert=No
|Descripció=On va ensenyar
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Chicago
|Incert=No
|Descripció=On va estudiar i va ensenyar
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Florida
|Incert=No
|Descripció=On va ensenyar
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Relació
|Enllaci=neopositivistes del Cercle de Viena
|Lloc=Viena
|Incert=No
}}
{{Esdeveniment
|Tipus=Genèric
|Enllaç=
|Inicio=
|Epoca=
|Final=
|Epoca2=
|Lloc=Standford
|Incert=No
|Descripció=On va ensenyar
}}
{{BiblioPage
|BiblioPage=Obres de Ch. William Morris
}}
{{InfoWiki}}